“Era la millor per­sona del ves­ti­dor”, afir­men excom­panys seus de l'Alcoià. “Afa­ble, amb un som­riure i que t'atén i està per tu per molt que no pugui”, afe­gien. De Manuel Gato en par­la­ven mera­ve­lles en el seu ante­rior equip i no només pel seu caràcter sinó pels 14 gols que, això sí, no van impe­dir que el seu equip baixés de cate­go­ria. Tam­poc van impe­dir –tot el con­trari, a més– que molts equips de la segona divisió pug­nes­sin per ell, però Xavi Roca li va ofe­rir dos anys de con­tracte i donada l'esta­bi­li­tat i la seri­o­si­tat del pro­jecte el juga­dor es va afe­gir com a arle­qui­nat.

Però la tem­po­rada no ha començat com ell hau­ria vol­gut perquè Gato només ha estat titu­lar en un par­tit de lliga i dis­sabte pas­sat va que­dar fora de la con­vo­catòria. El fet que no sigui estric­ta­ment un home de banda i que Car­re­ras en tin­gui prou amb un extrem anàrquic (Lan­za­rote) i a l'altre bus­qui ordre (Eneko), han fet que el juga­dor no esti­gui entrant en els plans del tècnic. Li caldrà paciència a Manuel Gato que, això sí, no dei­xarà de som­riure.