Examen més que aprovat
Madurs. El Barça B empata amb el líder, que va acabar demanant l'hora, en un enfrontament d'altíssim nivell. Gerard Deulofeu, molt vertical, va tornar a ser el millor jugador dels blaugrana
BARÇA B1
ELX1
La irregularitat del Barça B, amb llacunes en gairebé tots els partits que feien anar en orris la feina ben feta, tenia ahir una autèntica prova de foc contra l'Elx, líder de la categoria i màxim aspirant a pujar a primera divisió, un equip amb grans individualitats, però també fortíssim pel que fa al bloc. I els blaugrana, més enllà del resultat final, que va deixar un cert gust amarg, van superar l'examen, i amb molt bona nota. Van començar intensos i concentrats i van acabar de la mateixa manera, fins al punt que l'Elx va jugar els darrers minuts pendent del rellotge, perdent el temps constantment i donant per bo l'empat.
El duel va començar igualat, amb el Barça B aconseguint a poc a poc el domini contra un Elx amb les línies avançades, pressionant ben amunt, i amb les bandes com a grans recursos, sobretot per l'esquerra, amb un Fidel sublim, que ja en el minut 6 va avisar del seu perill amb un xut sec que Oier va aturar en dos temps. Tot i no generar ocasions, el Barça B va aconseguir el domini, avançant metres minut a minut, fins que en el 21 la pilota va arribar a les botes de Deulofeu, al vèrtex de l'àrea, sinònim de perill. L'extrem es va escapar amb facilitat d'Albácar i va centrar, amb la fortuna que la pilota va topar al braç de Rivera, un penal que el mateix Deulofeu va executar a la perfecció, fort i ben amunt: 1-0. L'Elx va reaccionar amb una rosca de Carles Gil que va vorejar l'escaire, però el partit seguia sent del Barça B, que va continuar a la seva, amb intensitat en defensa i domini en atac, mesurant molt bé quan havia de buscar la porteria. Els visitants, en canvi, vivien dels pocs errors dels blaugrana, com ara un xut de Fidel, després d'un mal refús de Lombán (34'), en què Oier s'hi va lluir.
Poc premi
Després de la represa, l'Elx va fer un pas endavant i per uns minuts va aconseguir tancar el Barça B, que tot i això va generar les dues primeres ocasions, en dos contraatacs dirigits per Deulofeu. En el primer va centrar massa fort, mentre que en el segon va perdre el control de la pilota quan ho tenia tot per marcar. Els il·licitans, per la seva banda, van gaudir d'una oportunitat excel·lent poc després, en una centrada rasa de Fidel que Powel va deixar de cara per a Coro, que va xutar desviat (50'). La resposta dels blaugrana va arribar en una passada a l'espai de Rafinha per a Luis Alberto, que va engaltar una volea que Manu Herrera va enviar a córner (59'). I quan semblava que el Barça B havia aconseguit tornar a tenir el control, va arribar l'empat, en una jugada que va començar amb una pèrdua de pilota de Kiko Femenía davant de Damián, que va cedir per a Fidel, un regal que el migcampista no va desaprofitar per afusellar Oier amb un xut ajustat (66'). El gol va saciar les aspiracions de l'Elx, que va fer un pas enrere, mentre que el Barça B ho va seguir intentant, sense gaire profunditat.
El tram final, a més, va estar marcat per la lesió al genoll de Grimaldo, una lesió que, per sort, sembla que serà menys greu del que es creia en el primer moment, ja que, tot i que falta fer-li més proves, el club va informar que sembla que té un esquinç al lligament lateral extern del genoll esquerre, cosa que no hauria de deixar Grimaldo gaire temps lluny dels camps.
Més de 10.000 persones un any i mig després
Feia molt de temps que les graderies del Miniestadi no oferien una imatge tan bona com la d'ahir a la tarda, en què van anar a veure el Barça B-Elx 10.375 espectadors, la gran majoria nens i nenes que s'ho van passar d'allò més bé amb un equip que partit rere partit va generant més expectació.
Curiosament, cal remuntar-se fins al 24 d'abril del 2011 per trobar una entrada millor que la d'ahir. Va ser en la jornada 35 de la temporada 2010/2011, en la visita del llavors gran equip de la segona A, el Betis, i amb un conjunt blaugrana que també feia parlar. Era el Barça B de Nolito i de Jonathan Soriano, amb Luis Enrique a la banqueta. Aquell dia 11.390 persones van anar al Mini.