Aníbal, un davanter alt i bon rematador, encara està en un procés d'adaptació al sistema de joc de Lluís Carreras. El davanter ha estat incapaç de mantenir una regularitat en el seu rendiment que l'ha portat a deixar la titularitat de manera regular a partir de la jornada onze. Tot té a veure amb el l'estil imposat pel tècnic de Sant Pol que obliga a la referència al davant a jugar durant molt de temps fora de l'àrea, com un pivot que recolza la sortida de pilota quan l'equip no és capaç de combinar. “És un sistema diferent però al cap i a la fi també és cert que quan la pilota arriba a l'àrea arriba més neta”, reconeix Aníbal Zurdo que va aprofitar aquesta situació davant el Madrid Castella de fa quinze dies on va rematar dues vegades amb poca oposició marcant en cadascuna d'elles. “Depèn del dia i del rival també es remata més però el més important és que el nivell de l'equip es mantingui i de moment està sent de notable alt”, afegeix.

A Aníbal li toca viure molt de temps lluny de l'àrea, tocant amb els companys en una situació estranya per ell, que sempre ha estat un home molt present a l'àrea. “A mi m'agrada molt més estar dins de l'àrea, com a qualsevol davanter, però no em trobo malament fora. Al Guadalajara ja hi jugava sovint. Però està clar que si li preguntes a qualsevol davanter, et dirà que millor dins l'àrea”, reconeix.

És per això que la principal alternativa per a Lluís Carreras aquest any ha estat la d'Ulises Dávila, mitjapunta natural, reconvertit pel tècnic a la punta de llança per la seva capacitat combinatòria i qualitat tècnica. “L'Ulises baixa a rebre i ens ajuda molt a l'hora de fer circular la pilota per dins”, admetia l'entrenador Lluís Carreras recentment que pels gols del mexicà (només en porta 4) l'importa més el funcionament de l'equip que no tenir una referència golejadora al capdavant.