El mig centre, la segona avaria greu

El control econòmic a què la LFP ha sotmès els clubs s'ha acabat convertint en l'excusa perfecta per al Girona per amagar una planificació que, cada jornada que passa, es constata que és molt deficient.

I ja no és només el solar que hi ha a la davantera, amb Chando com a únic punta pur. També comença a clamar al cel l'avaria al mig centre, on Ricardo Rodríguez troba a faltar un jugador d'un perfil molt determinat –agressiu, intens i intimidador– que el Girona havia tingut pràcticament lligat com era Antonio Martínez (Alcorcón), però que se li va escapar de les mans quan el club, després d'haver-hi tancat un acord, l'hi va voler revisar a la baixa abans de signar. El jugador, que pertanyia al Madrid i va jugar el curs passat en el Mirandés com a cedit, va marxar cap a Alcorcón. I els madrilenys, tot i que no van saber on jugarien fins a la setmana abans de l'inici de lliga, van incorporar dos puntes (Plano i Pacheco), cosa que el Girona va ser incapaç de fer.

Ricardo Rodríguez, després del 3-1 a Jaén, va tornar a incidir en un jugador d'aquest perfil, que ja difícilment trobarà abans que s'obri el mercat d'hivern. Els mig centres que hi ha a la plantilla amb menys protagonisme (Eloi i Pere Pons) no acaben de fer el pes als tècnics, com demostra el fet que han reconvertit un central com Richy en aquesta posició mentre Moisés Hurtado no es recuperi.

El club, coneixedor de les peticions de Ricardo, també tenia activades altres alternatives. La més clara era la d'Alan Baró, però no es va concretar –l'acord amb el jugador de Darnius hi era– perquè la Ponferradina només estava disposada a deixar-lo marxar si l'hi trobava recanvi, cosa que no va aconseguir. Albert Dorca (Racing) també hauria encaixat, però el Girona mai no va estar del tot convençut amb el retorn del garrotxí a Montilivi i el jugador va acabar al Múrcia, on n'estan encantats.