Barça B

La tempesta perfecta

Oxigen. El Barça B posa fi a una ratxa de quatre derrotes seguides i a una sequera de 445 minuts sense marcar guanyant un Alavés combatiu que va fer patir el filial fins al final

barça b3


alavés2


El Barça B va aconseguir a Mendizorrotza, fins ahir un dels fortins de la segona divisió A, molt més que tres punts per fugir de la zona baixa de la classificació. I és que el triomf va anar acompanyat d'un munt de vitamines per als joves deixebles d'Eusebio, que van trencar una ratxa de quatre derrotes seguides, van posar fi a la sequera de gols –que va durar 445 minuts– marcant-ne tres –un fet insòlit aquest curs– i van mostrar una gran experiència aguantant com autèntics veterans l'empenta final de l'Alavés, que en els darrers deu minuts va posar setge a la porteria de Masip.

Com és habitual, el Barça B va sortir a la gespa amb l'objectiu d'aconseguir el control de la situació a través del domini de la pilota. Van començar el duel amb un ritme lent, i el van anar augmentant a poc a poc. L'Alavés, en canvi, va optar per la bogeria, per pressionar i sortir ràpidament al contraatac, i els locals es van sortir amb la seva. I així va ser com el partit, des d'un primer moment, va ser una bogeria, amb anades i tornades constants i amb un munt d'oportunitats de gol per a tots dos conjunts. La primera, molt clara, va ser per a Dani Nieto, que després d'una retallada va veure com Goitia desviava amb una gran intervenció el seu xut ras. El refús va anar a parar als peus de Sandro, que amb la porteria buida va rematar fora, entorpit per un defensa local (5'). L'ensurt va envalentir l'Alavés, que va augmentar la pressió, i després d'un parell de bones jugades d'atac que van acabar en no res, va arribar l'1-0, una obra mestra de Viguera, que després de marxar amb elegància de Patric va superar Masip amb una rosca teledirigida al segon pal (16'). A diferència de les últimes jornades, en què els gols en contra es convertien en autèntiques lloses per al Barça B, en aquesta ocasió el filial va respondre amb contundència, ja que només sis minuts després Edu Bedia va fer l'empat, en un llançament perfecte de falta directa (22'). I l'1-2 va arribar tot seguit, en una centrada de Denis Suárez que Sandro va rematar a la part exterior de la xarxa. L'Alavés, però, va respondre, després d'un seguit de rebots dins de l'àrea que van acabar amb la pilota als peus de Manu García, que va xutar fora per molt poc (29'). Finalment, la bogeria va acabar premiant el Barça B, amb un gol de Sandro precedit d'una acció personal d'Espinosa per la banda esquerra (33'). En aquesta ocasió, la diana va deixar estabornit l'Alavés, que va marxar cap als vestidors sense haver generat cap ocasió més.

Patiment amb premi

La dinàmica del final de la primera meitat es va mantenir després de la represa, quan el Barça B va aconseguir el domini. L'Alavés, però, va mantenir la sensació constant de perill gràcies al seu potencial en les jugades a pilota aturada. Tot i així, la primera gran oportunitat de l'equip local no va arribar fins al minut 66, en què Toti va engaltar una espectacular volea que es va estavellar al travesser. I quan començava el setge de l'Alavés, el Barça B va fer l'1-3, obra de Joan Román, que tot just havia entrat al camp (71'). El Glorioso, però, no es va rendir, una fe que va obtenir credibilitat després del 2-3 (80'), de nou marcat per Viguera. El gol, òbviament, va injectar forces als de González, que van buscar l'empat per terra, mar i aire, però van topar amb un Barça B que va actuar com un equip veterà, defensant amb la pilota fins al xiulet final. I és que tanta feina i patiment mereixia acabar en alegria, la que dóna tornar a tastar la dolçor de la victòria, i amb tres gols al sarró.

ARRIBAR I MOLDRE

ALAVÉS: Goitia; Rubio, Luciano, Ortiz, Manu García; Guzmán (Juanma, 71'), Jaume, Lázaro (Emilio Sánchez, 78'), Toti (Quiroga, 78'); Viguera i Nano. BARÇA B: Masip; Patric, Ilie, Bagnack (Sergi Gómez, 78'), Planas; Samper, Edu Bedia, Espinosa (Calvet, 80'); Nieto (Joan Román, 70'), Denis Suárez i Sandro. GOLS: 1-0 (16') Viguera. 1-1 (22') Edu Bedia. 1-2 (33') Sandro. 1-3 (71') Joan Román. 2-3 (80') Viguera. ÀRBITRE: Valdés Aller. T.G.: Als visitants Planas i Denis Suárez. T.V.: Cap. PÚBLIC: 10.120 espectadors.

COM VETERANS

Joan Román va entrar en el 70' i va fer l'1-3 en el 71' amb una gran acció personal
Tot i l'empenta local, el filial va actuar amb molta serenor després del 2-3

GRAN REACCIÓ

Edu Bedia i Sandro van capgirar l'1-0 de Viguera abans del descans

Bagnack-Ilie, parella de centrals per segon cop

Després de veure's obligat, contra el Deportivo, a alinear en l'eix de la defensa Ilie i Planas per falta d'efectius, Eusebio es va poder endur a Vitòria dos centrals purs, Bagnack i Sergi Gómez, una situació que feia pensar que el tècnic els alinearia tots dos en l'onze inicial. Gómez, però, recuperat recentment d'una lesió, es va quedar a la banqueta, mentre que Bagnack sí que va ser titular, al costat d'Ilie –central per quarta vegada seguida–, dos jugadors que ja van compartir l'eix de la defensa en el partit contra la Ponferradina. En el tram final de l'enfrontament, però, el central camerunès va notar unes molèsties físiques i va ser substituït per Sergi Gómez, que va disputar els darrers 12 minuts. Ilie, fins aleshores central dret, va passar a l'esquerra. Curiosament, la parella Gómez-Ilie és la que aquest curs més s'ha repetit: quatre cops amb el d'ahir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)