GIRO­NA0

ALCORCÓN0

Un punt no és un premi per pre­su­mir gaire ni fer volar coloms, però el Girona no podia sor­tir de cap manera insa­tis­fet de Santo Domingo. Perquè va fer un tre­ball prou interes­sant sense pilota i perquè va dei­xar la por­te­ria a zero, que ja li costa. I també perquè, cre­ant tan poc ofen­si­va­ment com en la segona mei­tat, era gai­rebé impos­si­ble aspi­rar a un botí més sucu­lent.

No havien pas­sat ni dos minuts i l'Alcorcón ja havia fet dues cen­tra­des a l'àrea. Sem­blava un molt mal senyal per al Girona, que arri­bava a Santo Domingo cons­ci­ent que les pilo­tes posa­des des dels cos­tats serien un dels punts forts del rival. Però només va ser un començament elèctric i vibrant –també hi va haver una arri­bada clara dels giro­nins, que ni Juanlu ni Bor­das van saber resol­dre-- que aviat va ces­sar. Més enllà de l'ensurt ini­cial, el Girona es va plan­tar bé en el ter­reny de joc. Defen­si­va­ment, els homes de Ricardo Rodríguez van estar uns quants minuts sense haver de patir. I al davant, sense fer res de l'altre món, van tenir la pri­mera gran ocasió: un xut de Felipe Sanchón des de lluny que va rebo­tar al pal. Va ser, això sí, una acció aïllada del mitja punta esquerrà, esco­rat ahir a la banda esquerra, amb Chando a dalt i Gerard Bor­das més a prop del mallorquí.

L'Alcorcón bus­cava les ban­des, però no les aca­bava de tro­bar. Juli estava apa­gat a la dreta i Cami­lle, late­ral recon­ver­tit per les bai­xes, no ofe­ria pro­fun­di­tat. És clar que tot hau­ria pogut can­viar quan va començar a aparèixer Chris­tian Alfonso, l'arma més peri­llosa dels madri­lenys. Va tar­dar a acti­var-se, però quan ho va fer, el juga­dor cedit per l'Espa­nyol va bus­car el gol amb tanta insistència ­quatre rema­ta­des en l'últim quart d'hora abans del des­cans– com des­en­cert. El Girona va arri­bar a la mitja part amb l'empat ini­cial i amb bones pers­pec­ti­ves, entre altres coses perquè l'Alcorcón sem­blava lluny d'aque­lla versió d'equip agres­siu i intens que no dei­xava res­pi­rar de tem­po­ra­des ante­ri­ors. Mar­car abans del des­cans (un fora de joc de Gerard Bor­das va anul·lar l'última arri­bada) ja hau­ria estat dema­nar massa. No ho havia fet en els dotze par­tits ofi­ci­als ante­ri­ors, i ahir, que l'equip va apos­tar per un joc menys ela­bo­rat, tam­poc.

La fia­bi­li­tat de Becerra va tor­nar a aju­dar el Girona, que a punt va estar de rebre un cop baix poc després del des­cans, amb una rema­tada a boca de canó de Juli que el por­ter va rebut­jar. El Girona va optar per ser pràctic a l'hora de defen­sar, sense manies si havia de fer llançaments llargs, cosa que altres dies havia vol­gut evi­tar i li havia estat a punt de cos­tar car. Com era pre­vi­si­ble, l'Alcorcón (amb un gol ben anul·lat a Babin) va començar a gua­nyar metres, ni que fos per impul­sos. El Girona només hau­ria pogut fer mal si hagués estat una mica més hàbil en un parell de juga­des de con­tra­a­tac, però a par­tir d'aquí va sem­blar dimi­tir amb la pilota als peus.

A vega­des són els can­vis els que dese­qui­li­bren, i Ricardo Rodríguez va fer entrar Jofre per Chando. El llei­datà es va situar cen­trat i Felipe va con­ti­nuar a l'esquerra. I cada cop amb menys pilota i més neces­si­tat de tre­ball, el següent d'entrar va ser Pere Pons. L'Alcorcón tenia la pos­sessió i hi va anar posant empenta. És clar que, quan cen­trava pilo­tes o pro­vava de xutar, topava con­tra un ins­pi­rat Isaac Becerra. Sort en va tenir (una altra vegada) el Girona, del seu por­ter. Perquè, en l'última fase de par­tit, els giro­nins se la van jugar a man­te­nir el zero a la por­te­ria, cedint al rival tot el pro­ta­go­nisme amb la pilota. De fet, Dani Giménez era un espec­ta­dor més davant un Girona en aque­lla fase, estèril.