S'ho compliquen tot sols
Mal partit del Girona, que trenca una sèrie de quatre jornades sense perdre i no troba el lloc a Montilivi, d'on ja han volat 12 punts
Els locals no van saber administrar l'1-0 de Jandro (28') i van deixar que un Barça B que estava en situació precària remuntés
El Barça B va prendre al Girona la pilota, els punts i fins i tot l'estat d'ànim. I és que el derbi ho va capgirar absolutament tot. Els gironins el van afrontar molt segurs de si mateixos i el van acabar mig deprimits després de 90 minuts poc edificants i durant algunes fases del duel, força preocupants. Per al filial blaugrana, la visita a Montilivi va ser regeneradora, cosa que comença a ser un problema per al Girona, que ja ha ressuscitat més d'un equip a l'estadi. Els d'Eusebio es van trobar per fi a si mateixos i se'n van endur un 1-2 que els va curar quasi tots els mals.
Control visitant
La lluita per la pilota en la primera meitat se la va endur clarament el Barça B, que va agafar la brúixola del partit i va jugar bona part del temps al terreny de joc gironí. No era el guió previst per als locals, però s'hi van haver d'adaptar i buscar més el contraatac i el joc directe. Tot i que Ricardo Rodríguez va situar Eloi, Timor i Jandro per tenir com més possessió millor, la nòmina de tocadors en el filial blaugrana era més nombrosa i els visitants van inclinar el camp cap a la porteria de Becerra.
Al Girona li van invalidar per fora de joc en el minut 1 el que hauria estat el seu primer gol d'estratègia no directa. La falta, llançada molt ràpidament per Timor per a Felipe, va enxampar despistada tota la defensa del Barça B però no pas a l'assistent, que va veure que el davanter del Girona estava en fora de joc i va aixecar la bandera. Hauria estat l'inici perfecte per als locals, que amb el pas dels minuts van acabar més pendents de córrer darrere de la pilota a causa del bon exercici de possessió que van fer els homes d'Eusebio. Això no va evitar, però, que cada vegada que la pilota arribava a peus de Jandro, Montilivi s'il·luminés. L'asturià ja hauria pogut fer l'1-0 després de quedar tot sol davant Masip (24'). Quatre minuts després s'hi va tornar a quedar, facilitat per la passivitat de la defensa del Barça B, però aquesta vegada ja no va perdonar.
L'1-0 dibuixava l'escenari ideal per al Girona, però els locals el van espatllar de seguida. Lluny de fer aflorar l'ofici per neguitejar un rival inexpert i poc acostumat a negociar situacions adverses, va ser el Girona qui va posar la primera pedra en l'acció que va significar l'1-1. Una pèrdua de Jandro en zona prohibida va acabar amb la pilota primer a peus de Dongou i després als d'Espinosa, que va definir amb subtilesa davant Isaac Becerra. El descans va trucar ben aviat a la porta, i tot i que l'1-1 s'ajustava força al que havien estat els primers 45 minuts, la sensació és que el Girona havia d'arribar al vestidor molt empipat per haver-se deixat menjar l'avantatge.
Més pujada
La segona part va començar sense canvis i sense que el guió del partit fes un gir, cosa que no eren bones notícies per al Girona. El Barça B continuava marejant la pilota però sobretot els gironins. Sense possessió, les prestacions del doble pivot gironí (Timor i Eloi) van baixar en picat. Igual que les de Jandro, que quan no té contacte amb la pilota ho nota. I el seu equip, més.
I només va faltar que Edu Bedia clavés l'1-2 des de gairebé 30 metres perquè el Girona s'acabés de bloquejar. Els locals ni tan sols van saber aclaparar un rival que és tou defensivament i té desajustos, però que ahir va jugar amb una comoditat inusual. De fet, la primera ocasió del Girona després de l'1-2 va trigar 20 minuts a arribar. Ricardo Rodríguez ja havia posat en joc Chando i Jofre. El tercer canvi no va ser tan ofensiu, però l'entrada de Pere Pons era per evitar que el Barça B continués fent i desfent a la zona ampla.
Eusebio només va moure la banqueta a partir del minut 80 amb l'única intenció d'esgarrapar minuts al rellotge i tallar el ritme del Girona, que intentava reanimar-se més amb el cor que no pas amb el cap i quasi sempre a batzegades. Els locals, que segurament van córrer molt per no atrapar gaire res, van acabar pagant el desgast físic en els instants finals, sobretot en un parell d'atacs amb superioritat on necessitaven centrades molt més precises que les que van fer. Els de Ricardo Rodríguez ni tan sols van intentar espantar el rival amb pilotes a l'olla i a la desesperada. El Barça B va gestionar el temps afegit amb un últim exercici de conservació de pilota que ja va provocar la rendició definitiva dels locals.