0-1 i encara gràcies

Les dues últimes accions en els dos darrers minuts de la primera part (un un contra un de Bordas, que va perdonar davant Roberto, i una falta al travesser de Timor) no van maquillar en absolut un primer acte del Girona molt deficient i per llençar gairebé sencer a les escombraries. Desconeguts i apàtics, els gironins van ser repassats de dalt a baix pel Tenerife, que hauria pogut deixar resolt el partit en poc més de mitja hora. Només es va salvar Becerra, el millor amb diferència i l'explicació del perquè el Girona no va arribar al descans amb el partit impossible.

Ben poca cosa es va salvar dels deu jugadors restants, però va ser especialment llastimosa la imatge dels dos centrals (autèntica col·lecció de despropòsits de Migue i sobretot de Richy) i la poca capacitat de l'equip, massa partit per la columna vertebral, per generar perill. Jofre i Gerard Bordas comencen a tenir seriosos problemes per escapar-se de cap contrari, tant si són poderosos físicament com mig coixos. I quan Jandro no està bé o no té la pilota (una cosa porta a l'altra), el Girona no carbura. Tampoc no va hi ajudar la descoordinació i la intermitència del doble pivot. I a Felipe el faran tornar boig: ha de fer tots els papers i, a més, el rival sempre li prepara una vigilància especial, cosa que no li cal en absolut per aturar altres jugadors del Girona.

Pressionant la sortida de pilota dels locals, el Tenerife va aconseguir un munt de recuperacions i va col·leccionar un nombre d'oportunitats molt superior a l'habitual en camp contrari. Entre Becerra i la mala punteria dels canaris, el Girona va arribar viu a la mitja part.

10 minuts d'inspiració

Hauria estat inadmissible continuar amb l'atonia i l'actitud de la primera part. El Girona hi va posar més intensitat –no costava gaire– i de seguida va veure la llum. No s'havia disputat ni el primer quart d'hora de la segona meitat i els gironins ja havien convertit el 0-1 en un 2-1. Van ser dos gols de Gerard Bordas, però no haurien estat possibles sense la projecció del lateral Iván López, decisiu en dues pujades a l'atac i un jugador que serà molt valuós per al Girona... si el Llevant no el repesca aquest mes. La seva primera incorporació va acabar amb un xut amb l'esquerra que Roberto va refusar amb moltes dificultats abans que Gerard Bordas hi posés la cama i fes un gol d'oportunisme. En la segona, Iván López va guanyar la línia de fons i la seva passada enrere la va culminar amb el 2-1 Bordas, infinitament més precís en la rematada que en les accions de conducció o de desequilibri.

La por passa factura

El Girona es va trobar de seguida amb la feina feta, però quan va mirar el rellotge va veure que quedava mitja hora llarga al davant. Massa temps per gestionar per a un equip que ja havia ensopegat uns quants cops amb la mateixa pedra. El primer canvi (Chando per Jofre) no era cap indici de voler guardar la roba. El segon (Pere Pons per Jandro) ja era de tall més defensiu, tot i que també força raonable. El que no estava escrit enlloc era el pas enrere que va fer l'equip, que es va deixar guanyar terreny per un rival que ja estava grogui i a prop de la rendició. El Tenerife ja no generava, però el fet que el Girona el deixés jugar a prop de l'àrea li va donar vida. I, en una falta i després d'un rebot, va arribar el 2-2, d'un dels centrals. Quedaven onze minuts, però al Girona li va caure l'ànima als peus.