“A la segona part estava mort.” “Se'ns va fer llarg l'últim partit.” Aníbal Zurdo va reconèixer en acabar l'últim partit una evidència per al Sabadell: que l'equip va jugar molt just de forces l'últim tram de temporada. El conjunt arlequinat va ser, juntament amb el Múrcia i el Deportivo, l'equip que més minuts va acumular en la seva columna vertebral en els últims dos mesos. Fins a vuit jugadors van acumular més de 700 minuts (70 de mitjana) en els últims 10 partits.

Les infiltracions anaven que volaven en les últimes jornades al final de curs. Juanjo, per exemple, arrossegava un problema al cartílag del genoll del qual ha estat operat; Longás, un cop també al genoll que reclamava repòs, i Kiko Olivas, un esquinç de turmell. En canvi, Juanjo va jugar 11 dels últims 12 partits; Longás, 9 de 10, i Kiko Olivas, els 18 últims xocs consecutivament.

No hi ha cap mena de dubte que des de l'arribada d'Olmo com a primer entrenador, el tècnic sempre va buscar una columna vertebral on sustentar el seu sistema. Primer va encadenar 4 victòries consecutives jugant amb un 4-4-2 i canviant molt poques peces. I al final va escanyar al màxim el mateix 4-3-3 que va estar a punt de donar la consecució de la promoció d'ascens. Els dos últims partits, això sí, amb l'equip totalment fos, 1 punt de 6, quan en necessitava 4 com a mínim.