En les últimes temporades, a Llagostera s'ha gaudit i molt del futbol. En la petita població del Gironès s'hi han pogut viure grans enfrontaments contra rivals de molta més entitat que el club presidit per Isabel Tarragó. De mica en mica, la gent s'ha anat enganxant al Llagostera, i també s'ha pogut comprovar com les graderies s'han anat omplint sobretot en el tram final de la temporada. Fins a arribar a aquest punt, només s'havia vist ple el camp municipal en comptades ocasions, en tardes de glòria com va ser el partit d'anada contra el Cerceda o en vespres de tristesa, com per exemple l'eliminació en la primera participació del Llagostera en la copa del Rei contra l'Hospitalet.

Després de forjar-se en diversos ascensos des de la 2a regional fins a la 3a divisió, la primera tarda sonada es va viure en l'anada de l'eliminatòria d'ascens a 2a divisió B contra el Cerceda el mes de maig del 2011. En el municipal, i davant de més d'un miler d'espectadors, els gols de Pedrito i Uri Santos encarrilaven la gesta de fer el salt a la categoria de bronze.

El campionat de lliga de tercera divisió també els va obrir les portes de la copa del Rei i, després d'eliminar l'Olímpic de Xàtiva i també el Cerceda, l'Hospitalet es va convertir en l'últim obstacle per poder enfrontar-se a un equip de primera divisió que jugués competició europea. En aquell vespre del 12 d'octubre, un gol del riberenc Lucas Viale va estroncar el somni de saltar a la primera plana mediàtica. Aquelles van ser les primeres llàgrimes al municipal, el terreny de joc d'un club acostumat als èxits. En aquell primer intent no es va aconseguir arribar als setzens, però sí que un any després el Llagostera va poder rebre al seu camp tot un València de Champions. Malgrat la derrota, la sensació va ser bona i es va competir contra Feghouli, Banega, Guardado i tota la resta.