No. Si la gent conegués l'arbi­tratge pen­sa­ria de manera molt dife­rent. Som un espor­tista més, viat­gem, ens entre­nem, tenim objec­tius com qual­se­vol altre juga­dor. L'únic que can­via és la per­cepció. Si un juga­dor fa una actu­ació dolenta i fa el gol en l'últim minut, és l'heroi. Si l'àrbi­tre està fent una molt bona actu­ació i en l'últim minut s'equi­voca, és cul­pa­ble directe.

Tot i que sem­bli estrany, la troba en sor­tir d'un camp sense que es parli d'ell i havent-la encer­tat a en l'acció deter­mi­nant del par­tit. En la dis­creció, en el meu cas. També quan prens una decisió impor­tant l'encer­tes, encara que sigui impo­pu­lar.

La pre­pa­ració física can­via. Dilluns i dimarts ens entre­nem més fort i els tres dies res­tants la càrrega física baixa. Després veiem vídeos dels equips, i tot i que jo ho faig cada set­mana, els dies pre­vis ho faig de manera més intensa i cen­trat en els equips que arbi­traré. Després, en la con­cen­tració a l'hotel, fem una xer­rada amb els assis­tents i veiem vídeos.

Sí, no som per­so­nes ali­e­nes al fut­bol. Ho sabem tot igual com un juga­dor de l'equip ha de saber el que cal. També és veri­tat que això depèn de cada àrbi­tre. N'hi ha que no volen saber gai­res coses perquè pre­fe­rei­xen anar més amb el que passi,
sense pre­ju­di­cis. En el meu cas vull tenir la màxima infor­mació, però no per uti­lit­zar-la com a pre­ju­dici, ja que no asse­nya­laré res que no passi, sinó per estar pre­pa­rat amb segons qui­nes coses.

No només em refe­reixo si hi ha juga­dors que pro­tes­ten o que es tiren o no; més aviat al tipus de joc per com m'hauré de situar, si un equip fa sovint l'estratègia del fora de joc, si atu­ren l'atac rival amb fal­tes, etc.

Sens dubte. El canvi més visi­ble és en l'aspecte físic, però també ha can­viat la part men­tal. Fem cur­sos, xer­ra­des, tenim pre­pa­ra­dors psi­cològics... Pot­ser en l'aspecte men­tal encara ens queda una mica per millo­rar.

Òbvi­a­ment quan falles estàs més afec­tat que quan l'encer­tes. Jo tinc un pre­pa­ra­dor per­so­nal i tre­ba­llem aquest aspecte. Però una part molt impor­tant és la de millo­rar. Els àrbi­tres ens veiem cada par­tit més de tres vega­des valo­rant cada decisió. Tenim una estadística d'encerts i errors i en els errors mirem per què han pas­sat i com podrien no haver pas­sat.

Sí, és així. A segona A tenim una relació molt bona amb els juga­dors, par­lem fins i tot de coses que no són del par­tit. Tenim una relació cor­dial que, com és lògic, quan comença el par­tit s'acaba. Al cap i a la fi, la feina del juga­dor és fer que l'àrbi­tre s'equi­vo­qui i la de l'àrbi­tre, cas­ti­gar les acci­ons puni­bles.

És un fet cul­tu­ral. Cos­ta­ria molt aug­men­tar el res­pecte a l'àrbi­tre i al rival, tot i que seria per millo­rar. Em costa creure que hi ha un fut­bol aquí en què un juga­dor no intenta enga­nyar l'àrbi­tre o no intenta treure pro­fit d'una acció a qual­se­vol preu.

Jo crec que no hi té res a veure. Sim­ple­ment en el fut­bol espa­nyol hi ha una cul­tura con­tra l'àrbi­tre i ja està. És molt fàcil ata­car una per­sona que s'equi­voca, que no té segui­dors i que mai no con­tra­a­taca.

I tant! L'arbi­tratge aquí no és que esti­gui infra­va­lo­rat, sinó que ni es valora. Si tens un error en 200 par­tits, sem­pre que­daràs mar­cat com l'àrbi­tre que va tenir aquell error.