En Pablo és un home de la casa. Va arribar un moment determinat en què vam considerar que ja era l'hora que fos màxim responsable de la primera plantilla, després d'haver estat molts anys amb nosaltres. Van ser dos cursos en què es van complir els objectius amb escreix, i hem d'estar satisfets que un entrenador de Sòria, de la nostra ciutat esportiva, estigui en el món professional per mèrits propis. Nosaltres també hi vam contribuir apostant per ell, i ara està recollint els seus fruits en el Girona.

Sí, va ser una decisió important, hi havia un cert risc, però vam creure que en Pablo estava preparat i així ho va demostrar. Tenia la meva confiança i la del president, Francisco Rubio. Evidentment, amb ell a la banqueta es van viure moments bons i d'altres de no tan bons, però crec que a la llarga s'ha demostrat que va ser una bona elecció i que va valer la pena apostar-hi en aquells dos anys que va estar amb nosaltres.

Al final de la segona temporada vam creure que, tant per ell com per nosaltres, havia arribat el moment de fer un canvi d'escenari; creiem que va ser bo per a la progressió de tots dos. En el seu cas ha quedat demostrat que va anar bé, va agafar el Girona en una situació molt complicada i el va salvar, i aquest curs també han començat molt bé. Crec que per a la seva progressió com a tècnic era necessari que sortís del seu entorn, de casa seva, del seu club, i nosaltres, després de dos anys, també creiem que havíem d'agafar un altre camí. Tot i així, ens tenim una gran estima i un respecte mutu.

És sobretot molt treballador, ell viu el futbol i prepara els entrenaments i els partits molt seriosament, amb molt de treball de vídeo, de preparació, d'entrenaments... Li agraden els equips consistents, seriosos, difícils de guanyar, i ara mateix el Girona és un reflex de l'equip que a ell li agrada.

Segur que sí que ha evolucionat, els anys i les experiències et fan reflexionar i pensar, i segur que en Pablo no és el mateix que quan va començar amb nosaltres, haurà evolucionat i millorat. Estic convençut que el fet de sortir de casa seva l'haurà ajudat.

Diria que aquí no el va arribar a utilitzar gaire. Però és el que parlàvem ara d'evolucionar; deu haver vist que amb la matèria primera que té al Girona és el millor sistema per treure el màxim rendiment als seus jugadors. Aquest sistema li està funcionant molt bé.

I tant, ell tornarà a casa seva, a la seva ciutat, davant la seva afició, ja que estic segur que ell continua sent numantino. Per a ell potser serà estrany, però segur que durant el partit intentarà fer el màxim perquè el seu equip guanyi. Nosaltres intentarem amargar-li la tornada a casa, i després ja li desitjarem el millor [riu].

Doncs espero un partit molt complicat, contra un rival molt incòmode, molt difícil, intens, agressiu, sempre molt ben ordenat. Al Girona és molt difícil crear-li ocasions i crec que serà un partit que es decidirà per petits detalls, per petits errors de concentració.