Carbasses i més carbasses
Sabadell. Els arlequinats entren en zona de descens després d'un altre infaust partit a fora de casa. Olmo queda molt tocat per la imatge i el consell es reunirà per debatre la seva destitució
SABADELL1
RACING3
El Sabadell s'engalana, s'il·lusiona i prepara amb molta cura la cita a fora de casa. Sap que li costa però es planta al terreny de joc ben vestit, té detalls durant els 90 minuts però al final resulta que no. Que marxa amb la bufetada a la cara perquè el futbol li dóna carbasses. Ahir, contra el Racing de Santander els arlequinats van notar molt aquest bagatge que arrossega des de temps immemorials. I mira que el rival d'ahir era accessible, ja que qui més qui menys ha mullat a El Sardinero. Però els errors penalitzen i els arlequinats són una eminència en espifiar-la. No va servir que Collantes s'avancés ni que a estones practiqués un futbol prou decent. L'apatia es va apoderar de tot l'equip, els errors van ser impropis de la categoria i fa tot l'efecte que Miquel Olmo, més tard o més d'hora, pagarà els plats d'haver ingressat en zona de descens.
Vist el rendiment en les últimes jornades de Forgas i la poca confiança en Juanto, Olmo va apostar per Gato a la punta. I la va encertar el tècnic jutjant els primers 10 minuts. En ells, l'alacantí va ser protagonista provocant dues accions de perill, una de les quals va ser el penal que va transformar Collantes (5'). L'error de la defensa va ser hilarant. L'escenari era ideal perquè els visitants no només van avançar-se, sinó que els primers símptomes ensenyaven que el rival era molt feble al darrere i que el Sabadell tindria prou la pilota perquè el Racing concedís més ocasions. Però va passar tot el contrari. Des del gol, qui va donar facilitats va ser els de Miquel Olmo. Primer deixant que Miguélez controlés, pensés i s'inventés una passada en profunditat aprofitada per Iñaki, posant en evidència Crespí (11') en
cursa. I després, en una rematada amb el cap de Granero prèvia falta innecessària d'Espasandín (20'). Els dos gols van ser una estocada que va matar el Sabadell. Els arlequinats van cedir la pilota, van deixar de freqüentar l'àrea de
Mario i van estar a punt de rebre el tercer si l'àrbitre no hagués anul·lat un gol legal de Granero en una falta lateral.
Reacció i res a fer
Els últims minuts del primer temps van fer entreveure la reacció que es va produir en sortir del vestidor. Els vallesans no deixaven sortir el Racing del seu camp recuperant la pilota molt aviat. El pas enrere dels locals va estar a punt de fer-se efectiu en una ocasió a porta buida que Hidalgo va tirar a fora amb tot a favor (52'). Veient que a l'equip li faltava pólvora, Olmo va fer entrar Juanto i canviar el dibuix a un 4-4-2.
I no se sap ben bé si per l'esquema, per la falta de convenciment o per què, el Sabadell va tornar a cedir domini i van aparèixer errors clamorosos. El primer no va ser gol de miracle, en una passada profunda cap a Iñaki (61') que va tirar a fora. El segon va ser el gol en una falta central, prolongada per Juanpe i rematada per Koné aprofitant que Nauzet havia sortit a caçar papallones (68'). I els últims 25 minuts simplement no van existir.
LÚQUEZ: “NO PUC ASSEGURAR MIQUEL OLMO”
Ignasi Lúquez no va voler ahir expressar cap determinació sobre la continuïtat de Miquel Olmo. “No el vull ni ratificar ni deixar-lo de ratificar perquè ho trobo absurd”, va dir el vicepresident primer del Sabadell, driblant les preguntes del periodistes. “Avui no podem prendre cap decisió perquè estem en calent. De moment és el nostre entrenador i hem d'analitzar la situació”, va afirmar Lúquez, que va afegir: “El pitjor potser és la sensació. Jo crec que tenim millor equip que la temporada passada.” “Em preocupa el grup, no la meva situació personal”, va dir Miquel Olmo quan se li va preguntar si creia que tornava a estar qüestionat en el lloc.Publicat a
Notícies
Dimecres,3 juliol 2024