2a divisió A

Els dos extrems

El Girona, en zona d'ascens directe, i el Llagostera, en llocs de descens, han arribat al primer terç de lliga amb sensacions molt diferents

Separats per 16 punts a la taula, l'equip de Machín és el màxim realitzador (24 gols) i el de Carrillo, el que té menys pólvora (7)

Castillejo va durar 9 partits a la banqueta

Dit a raig, a Girona poden estar ben con­tents de la marxa enrere d'Oriol Alsina, que va renun­ciar a un con­tracte de tres tem­po­ra­des a Mon­ti­livi per poder gau­dir en pri­mera per­sona de la gesta de situar el seu Lla­gos­tera en la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal. El ter­ra­bas­tall sem­blava per­ju­di­car d'entrada més el Girona, que es va que­dar sense el paquet de juga­dors que havien de fer el trans­va­sa­ment cap a Mon­ti­livi (es par­lava de Vallho, Eloi Gila, Jordi López i fins i tot Masó) ni una sèrie de fit­xat­ges (Ser­gio León i Jesus Imaz) que Alsina se'ls va fer seus.

A la pràctica, les evidències cons­ta­ten que el Girona va tenir cin­tura i encert a l'hora de reor­ga­nit­zar-se. Començant per Qui­que Cárcel, el subs­ti­tut d'Alsina, que s'ha estre­nat com a direc­tor espor­tiu a segona A amb la mateixa fia­bi­li­tat que ho va fer a segona B a l'Hos­pi­ta­let durant cinc anys. Cárcel va guar­nir una plan­ti­lla amb pocs diners –també ha tin­gut poc marge econòmic Oriol Alsina a Lla­gos­tera– i ha con­ver­tit el Girona en la reve­lació del pri­mer terç de cam­pi­o­nat. Molta menys sort, de moment, ha tin­gut el club lla­gos­te­renc, que està pagant la duresa d'una cate­go­ria nova per a ells així com altres aspec­tes (haver de jugar al camp del Palamós n'és un) que li com­pli­quen l'acli­ma­tació en el món pro­fes­si­o­nal.

Com­ple­tat el 33% del curs, el Girona (segon clas­si­fi­cat) i el Lla­gos­tera (penúltim) són el dia i la nit. Els giro­nins han sumat més del doble de punts (29 con­tra 13) que els lla­gos­te­rencs, que van ser els pri­mers de tota la segona divisió A a des­ti­tuir l'entre­na­dor. Pro­ba­ble­ment sigui més lògic el paper del Lla­gos­tera –els pati­ments els tenia garan­tits d'entrada– que no pas l'extra­or­dinària tem­po­rada del Girona, molt per sobre de qual­se­vol expec­ta­tiva.

Llançats

Com si encara man­tin­gues­sin la inèrcia del curs ante­rior –el Girona es va sal­var pels pèls gràcies a un esprint final impres­si­o­nant–, l'arren­cada dels de Machín ha estat estra­tosfèrica. Es la segona millor en set anys en la cate­go­ria de plata (el curs de Rubi tenien 30 punts després de 14 par­tits) i pràcti­ca­ment estan al podi de totes les estadísti­ques posi­ti­ves.

Pocs rivals han tocat la tecla per desac­ti­var el 5-3-2 que pro­posa Machín des del curs pas­sat i que fa que el Girona sigui un equip que domini les dues àrees. Defen­si­va­ment, els giro­nins encai­xen poc (12 gols) i con­ce­deix escas­ses oca­si­ons. Ofen­si­va­ment, no només són els més prolífics (24 dia­nes), sinó que és l'únic equip que ha mar­cat en cadas­cun dels catorze par­tits de lliga. Una soli­desa i una eficàcia que s'ama­neix amb una auto­es­tima crei­xent i una fe cada vegada més nota­ble.

El dis­curs de la per­manència pos­si­ble­ment ja no ser­veix, tot i que no hi ha cap juga­dor que canviï el dis­curs del par­tit a par­tit. I tot i que Machín té una ali­ne­ació molt defi­nida (onze juga­dors han superat els 800 minuts), el fons d'armari és nota­ble: juga­dors que no han arri­bat als 300 minuts, com Jan­dro, David Gar­cia, Cris­tian Gómez, Juanlu, Pablo Íñiguez, Aday, Chris­tian Alfonso i Bor­das, entre d'altres, tenen fut­bol perquè l'equip no abaixi el nivell quan se'ls reclami.

Mal­grat estar molt limi­tat per la lliga (la ter­cera plan­ti­lla més barata), el Girona s'està bar­re­jant amb la crème de la crème. Només ha per­dut con­tra tres dels gegants –el Betis, el Valla­do­lid i el Las Pal­mas–, però ofe­rint molt bones sen­sa­ci­ons. En canvi, ha estat sol­vent en la majo­ria de par­tits, de vega­des amb la sort d'ali­ada (cinc gols en el temps afe­git).

Dura acli­ma­tació

Des de cotes ini­ma­gi­na­bles per a qual­se­vol club d'un poble de 8.000 habi­tants, el Lla­gos­tera està patint en pri­mera per­sona la igual­tat i la duresa d'una 2a A far­cida de clubs històrics del fut­bol esta­tal. El club pre­si­dit per Isa­bel Tar­ragó ha pas­sat massa alts i bai­xos i la falta de gol –en suma tan sols 7 en 14 jor­na­des– ha sigut una llosa molt gran per a equip blau­grana. Entre mig, l'euip de la Costa Brava ha alter­nat actu­a­ci­ons prou con­vin­cents com les victòries con­tra el Leganés, el Tene­rife i al camp del Barça B amb d'altres que dei­xa­ven certa pre­o­cu­pació, per exem­ple els dos pri­mers des­plaçaments als esta­dis de Las Pal­mas i el Recre­a­tivo. Les males sen­sa­ci­ons de l'equip després de no sumar cap punt en els dos par­tits seguits que van jugar a casa con­tra el Saba­dell i el Mallorca van pro­vo­car la des­ti­tució de Santi Cas­ti­llejo.

La vella escola

Con­ver­tits en el pri­mer equip d'aquest curs que feia fora l'entre­na­dor, el Lla­gos­tera va tor­nar a con­fiar en les per­so­nes que l'han por­tat a l'èxit. Amb un cos tècnic coor­di­nat per Oriol Alsina –enguany ja pot aparèixer com a segon entre­na­dor en l'acta–, Lluís Car­ri­llo es tor­nava a con­ver­tir en la cara visi­ble de la ban­queta lla­gos­te­renca.

Després de tocar fons, l'equip ha fet un pas enda­vant en les dar­re­res dues jor­na­des i la victòria a casa con­tra el Tene­rife (2-0) i l'empat i la bona feina defen­siva a El Molinón han revis­co­lat l'opti­misme al club més atípic i petit de la 2a A de les últi­mes dècades. Una altra de les llo­ses que ha hagut de supor­tar el Lla­gos­tera són les lesi­ons, que han fet que en cap jor­nada tota la plan­ti­lla estigués a dis­po­sició del tècnic. Les bai­xes d'homes cri­dats a ser impor­tants com Alberto Perea i Juanjo Expósito han mullat la pólvora d'un equip que ha de créixer.

PER EMMARCAR

Amb 29 punts, el primer terç dels gironins ha estat genial i el discurs de la salvació ara ja no toca

EL 5-3-2

Els de Machín han perfeccionat un sistema que li dóna solvència, eficàcia i el domini de les dues àrees
ESTADÍSTIQUES GENERALS
MÀXIMS GOLEJADORS
Las Palmas
24 Girona
24 Ponferradina
22 Barça B
22
MENYS GOLEJATS
Sporting
9 Las Palmas
11 Valladolid
11 Girona
12
MILLORS LOCALS
Las Palmas
17 Girona
15 Sporting
15 Ponferradina
15
MILLORS VISITANTS
Girona
14 Las Palmas
12 Valladolid
12 Sporting
11
AMB MÉS VICTÒRIES
Girona
9 Las Palmas
8 Valladolid
7 Sporting
6
AMB MENYS DERROTES
Sporting
0 Las Palmas
1 Valladolid
2 Girona
3
ESTADÍSTIQUES INDIVIDUALS
PITXITXI
Rubén Castro (Betis)
11 Felipe Sanchón (Girona)
9 Borja Bastón (Saragossa)
9 Sergio Araujo (Las Palmas)
9
ZAMORA
Cuellar (Sporting)
9 (0,64) Javi Varas (Valladolid)
8 (0,73) Isaac Becerra (Girona)
12 (0,86) Manu (Alavés)
13 (0,93)
ELS ENTRENADORS DESTITUÏTS
SANTI CASTILLEJO (LLAGOSTERA)
Jornada 9: Cessat després de perdre contra el Mallorca, amb un balanç de 8 punts en 9 partits (mitjana de 0,88). El seu relleu ha sumat 5 punts en 5 duels.
MIQUEL OLMO (SABADELL)
Jornada 14: La derrota a Santander (3-1) ha propiciat la destitució del terrassenc. El seu balanç: 14 punts de 42 possibles. L'ha rellevat Àlex Garcia.
VÍCTOR MUÑOZ (SARAGOSSA)
Jornada 14: El Saragossa també l'ha acomiadat aquesta setmana (balanç de 20 punts en 14 partits). El recanvi a la banqueta és el serbi Ranko Popovic.
JULIO VELÁZQUEZ (BETIS)
Jornada 14: El tècnic del conjunt andalús va caure ahir a última hora. Amb Velázquez, els andalusos havien sumat 21 punts de 42. Són sisens.

CONDICIONATS

Les moltes lesions i la falta de gol han fet molt més difícil l'adaptació del Llagostera al món professional
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)