LAS PALMAS2

BARÇA B0

Any nou però les mateixes sensacions i els mateixos resultats amb què el Barça B va tancar el 2014. I és que els d'Eusebio van tornar a perdre al Miniestadi, on encadenen tres derrotes. Aquest cop contra el líder, el Las Palmas, que en va fer prou aprofitant les concessions defensives dels blaugrana, gairebé inexistents en atac. Amb aquesta nova derrota –i només un triomf en les últimes deu jornades–, el filial blaugrana podria caure avui en llocs de descens.

Després del 7-0 humiliant a Valladolid, calia netejar la imatge –tampoc calia fer gaire cosa per fer-ho millor– i el cert és que l'inici de partit dels blaugrana va ser esperançador. Almenys pel que fa a l'actitud. Contra un equip que també volia la pilota, els d'Eusebio van ser fidels al seu estil i van intentar sortir sempre jugant des del darrere, fins i tot arriscant més del compte. Dongou va tenir un parell d'ocasions abans que es complissin els primers quinze minuts però no va afinar prou la punteria. La intensitat del filial blaugrana era una altra respecte no només al duel de Valladolid, sinó també als dels últims mesos. Amb un joc seriós, les línies ben ordenades i treball en la recuperació quan era el Las Palmas el que volia dir-hi la seva, gairebé no van patir, més enllà d'una acció d'Araújo, que va xutar massa creuat. Ara bé, si tot plegat no té una continuïtat durant tot el duel, serveix de poc, i és el que li va passar al Barça B. A deu minuts del descans, una falta al mig del camp servida en llarg per David Simón va agafar desprevinguda la defensa i es va convertir en el 0-1 després que Nauzet controlés a l'àrea amb molta facilitat, baixés la pilota sense cap oposició i batés Ortolà amb una rematada creuada. Primera i única badada en tota la primera part, que va tenir, però, el seu corresponent i dur càstig. Però ja se sap, els rivals, i encara menys el líder, no perdonen. I sense que els blaugrana xutessin entre els tres pals –en la medul·lar i en atac tornaven a faltar idees i la presència a camp rival no es va traduir en feina per a Casto–, es va arribar al descans.

I si durant el primer temps havia costat veure ocasions de gol clares, just després de la represa va succeir tot el contrari. En un córner servit pel Las Palmas, David García va estar a punt de fer el 0-2, però ho va evitar Ortolà amb una gran intervenció. I en l'acció següent, gairebé arriba l'empat dels d'Eusebio. La greu errada de Javi Castellano va permetre a Adama encarar tot sol Casto, però el de l'Hospitalet es va entretenir massa i va donar temps al mateix jugador rival perquè li desbaratés la clara oportunitat amb una càrrega neta. Els minuts passaven i calia una major resposta blaugrana. Eusebio també va moure la banqueta donant entrada a Cámara per Sandro, totalment desaparegut, amb mitja hora per jugar. El Barça B cada cop prenia més riscos i això es va traduir en més perill dels canaris. Ortolà, però, va tornar a salvar el seu equip amb una mà providencial a rematada de Vicente, que gairebé ja cantava el gol. Semblava que el filial blaugrana intentava posar una marxa més al seu joc en recerca de l'empat però encara faltava convicció per fer més mal a dalt. Casto continuava ben tranquil i els d'Eusebio, que trigava a fer més canvis, cada cop patien més al darrere. Això, tenint en compte la feblesa de la rereguarda, no feia ser optimistes. I es va confirmar quan, a falta de vint minuts, una gran acció de Vicente, sumada a la sort després d'una sèrie de rebots, va permetre a Roque afusellar Ortolà i fer el 0-2. Una llosa ja insuperable per als d'Eusebio, que amb gairebé tot perdut, ara sí, va donar entrada a Halilovic, sense cap transcendència, més enllà d'una acció en què Dongou hauria pogut maquillar el resultat. Ja acabat el partit, el que no va faltar van ser alguns mocadors a la graderia.