ALAVÉS0

BARÇA B0

El canvi que ha d'experimentar el Barça B amb el relleu a la banqueta es va començar a veure ahir contra l'Alavés, però no encara en la mesura desitjada. L'estrena de Jordi Vinyals al capdavant del filial va acabar amb un empat sense gols, en un partit sense tampoc gaires ocasions, però en què, almenys, els blaugrana van mostrar molta serietat i solvència en defensa. No així en atac. Una progressió, en tot cas –feia més de dos mesos que el Barça B no deixava la seva porteria a zero–, de moment insuficient, ja que continua deixant l'equip molt a prop de la part baixa, però que fa pinta que ha d'anar a més.

No era gaire difícil millorar la imatge general mostrada la setmana passada a Saragossa, ni respecte al tram final de l'etapa d'Eusebio, però des del primer minut es va veure un Barça B diferent. D'entrada, més actitud, més intensitat i poques concessions en defensa, que ja és molt. Els de Vinyals intentaven ser els protagonistes i tenir el control, i durant la primera mitja hora més o menys ho van aconseguir, encara que això no es va traduir en una continuïtat en el joc ni en clares arribades. Massa espessor a mesura que avançaven metres. De fet, el primer d'avisar va ser l'Alavés, amb un parell de xuts desviats. Tot i això, Sandro hauria pogut marcar passat l'equador del primer temps i després d'una bona acció individual dins l'àrea, però va veure com el seu potent llançament amb la cama dreta s'estavellava a la creueta. Va ser l'oportunitat més clara fins llavors i en els primers 45 minuts. I és que, a mesura que es va anar apropant el descans, les forces cada cop es van igualar més i els dos equips van semblar prioritzar marxar cap als vestidors sense encaixar cap gol. Diagne hauria pogut desfer la igualada però el seu cop de cap, després d'una gran jugada d'Adama a la banda, va ser massa tou i centrat per causar cap problema a Manu Fernández.

En la segona part, Vinyals va introduir una petita variació i va canviar de bandes Adama i Sandro, segurament buscant més participació del de l'Hospitalet, que només havia pogut aparèixer amb comptagotes. Un xut de Cámara des de la frontal que gairebé sorprèn Manu Fernández a contra peu va semblar donar ales als blaugrana, que tenien cada cop més possessió i buscaven amb més insistència la porteria rival. Molt de toc al mig del camp però moltes imprecisions en l'última passada i en la definició. A l'Alavés li durava molt poc la pilota però, tot i això, arribava amb certa freqüència a l'àrea, sobretot a pilota aturada. No podia badar el Barça B i quasi ho paga car quan Samper es va confiar massa i va perdre una pilota al mig del camp que Vélez no va saber aprofitar en xutar massa creuat. Els minuts passaven i el panorama cada cop era més idèntic al del primer temps. Bona voluntat blaugrana però inoperància atacant, i comoditat per als vitorians, gens disgustats amb el 0-0. Amb l'entrada de Grimaldo, Adama va tornar a la dreta però la cosa no va variar. Molta seriositat per evitar més ensurts però poques idees i frescor al davant. Vinyals va provar de renovar l'aire a la medul·lar fent entrar Bicho per Cámara, però el Barça B, que de vegades abusava d'un joc massa directe i que no va semblar especialment ambiciós, no va trobar la fórmula per fer mal a l'Alavés. Els d'Alberto, de fet, van poder resistir fins al final sense grans angúnies, i fins i tot van tenir la pilota durant bona part dels últims minuts, en què també van fer el seu primer xut entre pals.