ALAVÉS0

BARÇA B0

El canvi que ha d'expe­ri­men­tar el Barça B amb el relleu a la ban­queta es va començar a veure ahir con­tra l'Alavés, però no encara en la mesura desit­jada. L'estrena de Jordi Vinyals al cap­da­vant del filial va aca­bar amb un empat sense gols, en un par­tit sense tam­poc gai­res oca­si­ons, però en què, almenys, els blau­grana van mos­trar molta seri­e­tat i solvència en defensa. No així en atac. Una pro­gressió, en tot cas –feia més de dos mesos que el Barça B no dei­xava la seva por­te­ria a zero–, de moment insu­fi­ci­ent, ja que con­ti­nua dei­xant l'equip molt a prop de la part baixa, però que fa pinta que ha d'anar a més.

No era gaire difícil millo­rar la imatge gene­ral mos­trada la set­mana pas­sada a Sara­gossa, ni res­pecte al tram final de l'etapa d'Euse­bio, però des del pri­mer minut es va veure un Barça B dife­rent. D'entrada, més acti­tud, més inten­si­tat i poques con­ces­si­ons en defensa, que ja és molt. Els de Vinyals inten­ta­ven ser els pro­ta­go­nis­tes i tenir el con­trol, i durant la pri­mera mitja hora més o menys ho van acon­se­guir, encara que això no es va tra­duir en una con­tinuïtat en el joc ni en clares arri­ba­des. Massa espes­sor a mesura que avançaven metres. De fet, el pri­mer d'avi­sar va ser l'Alavés, amb un parell de xuts des­vi­ats. Tot i això, San­dro hau­ria pogut mar­car pas­sat l'equa­dor del pri­mer temps i després d'una bona acció indi­vi­dual dins l'àrea, però va veure com el seu potent llançament amb la cama dreta s'esta­ve­llava a la cre­ueta. Va ser l'opor­tu­ni­tat més clara fins lla­vors i en els pri­mers 45 minuts. I és que, a mesura que es va anar apro­pant el des­cans, les for­ces cada cop es van igua­lar més i els dos equips van sem­blar pri­o­rit­zar mar­xar cap als ves­ti­dors sense encai­xar cap gol. Diagne hau­ria pogut des­fer la igua­lada però el seu cop de cap, després d'una gran jugada d'Adama a la banda, va ser massa tou i cen­trat per cau­sar cap pro­blema a Manu Fernández.

En la segona part, Vinyals va intro­duir una petita vari­ació i va can­viar de ban­des Adama i San­dro, segu­ra­ment bus­cant més par­ti­ci­pació del de l'Hos­pi­ta­let, que només havia pogut aparèixer amb comp­ta­go­tes. Un xut de Cámara des de la fron­tal que gai­rebé sorprèn Manu Fernández a con­tra peu va sem­blar donar ales als blau­grana, que tenien cada cop més pos­sessió i bus­ca­ven amb més insistència la por­te­ria rival. Molt de toc al mig del camp però mol­tes impre­ci­si­ons en l'última pas­sada i en la defi­nició. A l'Alavés li durava molt poc la pilota però, tot i això, arri­bava amb certa freqüència a l'àrea, sobre­tot a pilota atu­rada. No podia badar el Barça B i quasi ho paga car quan Sam­per es va con­fiar massa i va per­dre una pilota al mig del camp que Vélez no va saber apro­fi­tar en xutar massa cre­uat. Els minuts pas­sa­ven i el pano­rama cada cop era més idèntic al del pri­mer temps. Bona volun­tat blau­grana però ino­perància ata­cant, i como­di­tat per als vito­ri­ans, gens dis­gus­tats amb el 0-0. Amb l'entrada de Gri­maldo, Adama va tor­nar a la dreta però la cosa no va variar. Molta seri­o­si­tat per evi­tar més ensurts però poques idees i fres­cor al davant. Vinyals va pro­var de reno­var l'aire a la medul·lar fent entrar Bicho per Cámara, però el Barça B, que de vega­des abu­sava d'un joc massa directe i que no va sem­blar espe­ci­al­ment ambiciós, no va tro­bar la fórmula per fer mal a l'Alavés. Els d'Alberto, de fet, van poder resis­tir fins al final sense grans angúnies, i fins i tot van tenir la pilota durant bona part dels últims minuts, en què també van fer el seu pri­mer xut entre pals.