L'enèsima clatellada

RACING1

BARÇA B1

No hi ha manera. Quan no és per una cosa és per una altra. El Barça B no va poder pas­sar de l'empat ahir al Mini­es­tadi con­tra el Racing i con­ti­nua sense conèixer la victòria amb Jordi Vinyals a la ban­queta. I com la set­mana pas­sada a Lugo, i massa cops aquesta tem­po­rada, la decepció va arri­bar en els minuts finals, i quan s'havia fet el més difícil. Aquesta vegada no va ser un gol en pròpia por­te­ria el que va con­dem­nar el filial blau­grana sinó un penal comès per Edgar Ié que es podia haver estal­viat. La rea­li­tat però, és que el filial només ha sumat 2 dels últims 18 punts en joc i con­ti­nua penúltim, a tres punts dels llocs de sal­vació.

Amb un únic canvi res­pecte a l'onze de la set­mana pas­sada a Lugo, el de Munir per Don­gou, el Barça B va ser el clar domi­na­dor dels pri­mers minuts. Els de Vinyals van sor­tir a totes i van pro­ta­go­nit­zar un pri­mer quart d'hora ful­gu­rant, tre­pit­jant l'àrea rival de forma cons­tant i gai­rebé no dei­xant ni sor­tir del seu camp el con­junt cantàbric. Els va fal­tar, això sí, el més impor­tant, el gol. I és que ni Munir dos cops, ni poc després San­dro, van poder batre Mario en cap de les tres bones oca­si­ons que van tenir abans d'arri­bar al pri­mer quart d'hora. A poc a poc, aquesta insistència blau­grana es va anar diluint i el Racing va començar a dir-hi la seva. A punt va estar, de fet, d'apro­fi­tar les poques con­ces­si­ons ahir del Barça B, en un parell de pèrdues que no van tenir més con­seqüències, a causa de la ino­perància dels davan­ters rivals. Les tran­si­ci­ons i el joc dels de Vinyals es van anar alen­tint per fer mal a un rival que ja no estava dis­po­sat a dei­xar-se sor­pren­dre com a l'inici, i tam­poc hi va aju­dar gens que els blau­grana comen­ces­sin a fer la guerra pel seu compte.

Després del des­cans, el Barça B va tor­nar a la càrrega però tot i que hau­ria pogut mar­car en una jugada afor­tu­nada, quan un xut sense gran perill de Gri­maldo el va des­viar un defensa i a punt va estar de des­pis­tar Mario, no aca­bava d'estar fi. Molt voler i no poder per part dels blau­grana, enca­llats sobre­tot a l'hora de crear joc. Les coses no li sor­tien però no per això es va ren­dir i va con­ti­nuar bus­cant la manera d'obrir la llauna davant d'un Racing, que tot i estar en una situ­ació gai­rebé idèntica, sem­blava fins i tot con­for­mar-se amb l'empat. Ja amb Hali­lo­vic sobre el camp, la insistència va aca­bar tenint premi amb una cen­trada d'Adama des de l'esquerra al segon pal, on San­dro va aparèixer per rema­tar de pri­me­res i fer pujar l'1-0, meres­cut, al mar­ca­dor. I per inten­tar que no li passés com li passa massa cops, el filial blau­grana va apos­tar per man­te­nir el con­trol i inten­tar ampliar l'avan­tatge. Però no ho va fer i va tocar patir. El Racing ara sí, se la va jugar amb tres defen­ses. I la por escènica i els errors pro­pis van aca­bar con­dem­nant els de Vinyals. Quan fal­ta­ven qua­tre minuts, Edgar Ié va caure en la trampa de Mari­ano i va come­tre un penal inno­cent. Ortolá va des­viar el xut de Gra­nero però amb la mala sort que el refús va anar al cap del mateix Gra­nero, que ja no va fallar. Duríssim cop per al filial quan ja assa­bo­ria el tri­omf.