BARÇA B0

NUMÀNCIA1

El compte enrere ja fa dies que està en marxa i el Barça B continua sense reaccionar. El futbol del filial ha millorat, però els resultats no arriben, tot i que, com deia Jordi Vinyals en la prèvia de la visita a Los Pajaritos, ja va sent hora. Però no; la victòria encara es resisteix i ja són onze jornades sense sumar els tres punts. Les cares dels blaugrana al final del partit ho deien tot. El capità, Sergio Juste, es tapava la cara amb les mans, Cámara no s'ho volia creure... Ser cuer una setmana més a cinc punts de la salvació porta l'equip a una situació molt crítica, ja que la dinàmica és molt dolenta. El Numància no era el millor rival per trencar la mala ratxa, però els blaugrana ja no estan per miraments i, tot i que en alguns minuts van patir de valent, no van fer un mal paper a Sòria.

Els locals van pressionar molt a dalt, però a poc a poc el filial se'n va saber sortir i fins i tot va tenir alguna ocasió per avançar-se, però s'acostaven al porter Munir sense gaire encert. Sandro ho va intentar en dues ocasions, però la porteria seguia intacta. Les sensacions eren bones, però si Vinyals havia avisat que havien de tenir molta cura amb les jugades a pilota aturada era per alguna cosa: perquè el Numància té molta qualitat en aquest aspecte i té homes molt alts. I així va arribar el gol: en el llançament d'un córner que va xutar Julio Álvarez, i Gaffoor, sol, va batre José Suárez amb un cop de cap. La cançó de sempre: poca efectivitat al davant i feblesa defensiva. Amb el gol en contra tot va anar pitjor. Els blaugrana van cedir el control als de Juan Antonio Anquela, que haurien pogut marcar algun gol més abans del descans. Sergi Enrich, màxim golejador dels de Sòria, va desaprofitar algunes ocasions clares que haurien pogut condemnar el Barça B.

El descans va servir al filial per carregar piles, i el segon temps va ser molt millor pel que fa a control i joc, però els de Vinyals van continuar desaprofitant les millors ocasions de gol. Patric hauria pogut empatar a l'inici de la segona part, però va tornar a aparèixer la mala sort. Amb l'entrada de Dongou i Cámara, van tenir l'empat a tocar, ja que van crear una jugada que el camerunès va resoldre amb una rematada al primer toc, però el porter local va evitar la diana. El Barça B insistia. El Numància se'n va adonar, va pitjar l'accelerador i va començar a fer tremolar els blaugrana. Un gol hauria fet molt mal als de Vinyals, i Juanma va estar a punt de marcar en una jugada d'estratègia, però Suárez va treure una mà miraculosa i es va mantenir l'1-0. El Numància havia crescut i estava aprofitant que els nervis començaven a apoderar-se dels blaugrana. El pal també es va aliar amb els blaugrana i va evitar que entrés un xut de Vicente en una jugada embolicada que Íñigo Pérez va concloure enviant la pilota per sobre del travesser.

Als homes de Jordi Vinyals, que no van acabar gens contens amb l'actuació arbitral de González Fuertes per la diferència de criteri a l'hora de jutjar jugades d'uns i altres, se'ls esgotaven les possibilitats. Jean Marie Dongou va tenir dues ocasions en el tram final –sobretot una rematada de cap–, però el porter Munir va trencar les il·lusions blaugrana. El filial anava a la desesperada i, en l'última jugada del matx, fins i tot el porter Suárez va pujar a rematar un córner en el temps afegit. La jugada va acabar, de nou, en no res, i amb el xiulet final el neguit dels futbolistes blaugrana es va convertir en una nova decepció. Tot i haver-ho intentat, van acabar el matx amb les mans buides per onzè partit consecutiu. I la salvació es complica una mica més.