Ho va remarcar Vicente Moreno després de la victòria de diumenge contra l'Huracán (2-1) per donar més valor a una fita, el títol de lliga, vista gairebé com una obligació, com un tràmit, en el camí cap a l'ascens: és tot just el segon cop que el Nàstic guanya la lliga de segona B malgrat que és un històric de la categoria, amb 25 temporades. Va ser un dels equips capdavanters en els primers anys d'existència de la segona B, a finals dels setanta, i fins i tot va aconseguir un ascens a segona A, el 1979, però el primer títol de lliga de la categoria de bronze no li va arribar fins al curs 1995/96, després d'uns quants anys grisos i, fins i tot, amb un parell de descensos a tercera. Aquella temporada, el títol no va anar acompanyat de l'ascens, que sí que es va aconseguir quatre anys més tard, en un curs, el 2000/01, en què els tarragonins van acabar segons. Després hi ha hagut dues classificacions més per a la fase d'ascens, reeixida el 2004 i sense sort la temporada passada. En cap dels dos casos, però, l'equip va acabar campió, un fet que sí que ha aconseguit ara, gairebé dues dècades després de la primera vegada.

Després de l'experiència de la temporada passada, el Nàstic s'havia autoimposat acabar primer, per treure's l'espina dels tres punts perduts als despatxos contra l'Atlètic Balears que el van privar del títol i, sobretot, per tenir un camí més planer, i amb més oportunitats, cap a segona A. Les tres eliminatòries del curs passat amb les tornades a camp contrari, sobretot la definitiva contra el Llagostera, se li van fer molt dures. És per això que el primer objectiu del Nàstic, gairebé innegociable, era la primera posició, assegurada diumenge després d'un curs en què els grana han anat en progressió i en què han arribat al tram final amb la solidesa defensiva consolidada i amb una creixent efectivitat golejadora.