El camí estava marcat
Sabadell. Els arlequinats, amb un partit dolentíssim a Huelva contra el cuer, baixen virtualment a segona B com a culminació d'una temporada desastrosa en els aspectes institucional i esportiu
SABADELL1
RECREATIVO3
La segona divisió B era més una realitat que no pas una amenaça en una temporada de quasiembargaments, una plantilla feta amb quatre canyes, un president que quan se l'ha esperat no hi ha estat i quan ha volgut ser-hi millor que no s'hi hagués presentat, incompliments de ràtios de l'LFP i impagaments diversos. Batallar en aquest camp ha estat molt complicat per molt que l'afició hagi estirat l'equip i que els jugadors –alguns s'han passejat i altres hi han deixat la pell– no han donat per a més. Tots plegats van creure que era possible però era un miratge per la incapacitat de guanyar que ha arrossegat el conjunt al llarg d'aquest curs. Els rivals directes li van donar vida i ahir el Recre els va matar.
El partit de Huelva va ser un esperpent. El Sabadell ha gastat totes les bales disparant-se al peu. Mandiá va posar un onze difícil d'explicar si no és per la seva predilecció per la defensa encara que l'equip necessiti victòries i demostri seriosos problemes per crear perill.
Mal plantejament
Repetint el mateix triple pivot (Olivas-Juanjo-Eguaras) que els dos últims partits, els arlequinats no van aconseguir xutar fins al minut 44 quan Juanjo ho va provar, ja sense inquietar Sotres. L'esclat de sorpresa va ser total del Nuevo Colombino quan en aquell moment es va adonar que el seu porter anava de vermell. Per aleshores, els arlequinats ja havien encaixat un gol i un carro d'avisos.
El conjunt de José Domínguez va entrar en el partit molt més mentalitzat que els de Mandiá, que, un partit més, basaven l'inici del joc en una puntada de Nauzet que quan no acabava als peus d'algú del Recre anava directament a fora. Així, doncs, els locals van executar el seu pla de partit molt millor, recuperant i sortint a l'espai, on els dos centrals –especialment Crespí– patien corrent a l'esquena. Així van començar a fluir les ocasions de Caye, del central Juanan i el gol de Manu Molina que va enxampar els vallesans totalment descol·locats.
A partir d'aquí, el partit es va adormir i no va passar gairebé res. Passaven els minuts, el Sabadell no aconseguia el domini de la pilota i el Recreativo, mig adormit per l'esforç inicial i per la calor, va deixar de prémer l'accelerador. Tot i això, va tenir ben bé dues oportunitats més per marcar que van confirmar l'espessor de la defensa visitant.
Va acabar el primer temps i Mandiá, com sol fer i fent tard, va decidir posar tota la carn a la graella. Des de mitjans del primer temps va tenir escalfant-se Porcar i Benja però es va decidir pel davanter i també per Marquitos amb un 4-4-2.
Sense poder de reacció
Però als arlequinats els va faltar varietat. Van intensificar la seva aposta pel joc directe que mai ha donat resultat perquè a la segona línia no hi havia ningú per recollir una segona jugada, i les voluntats d'atac es van quedar en no res. L'únic de positiu que va treure ahir l'equip va ser l'aportació de Pol Roigé, descarat i l'únic que va trencar la monotonia dels atacs visitants. El Recreativo anava a la seva i va fer un pas endavant cap a la victòria en aprofitar una altra badada defensiva en un servei de córner. Montoro es va quedar dins l'àrea i va batre per baix Nauzet (2-0).
El Sabadell es va trobar amb un gol en un driblatge sensacional de Kiko Olivas que després va posar dins l'àrea perquè Marquitos la fiqués dins de la porteria. Però el rival vivia molt tranquil perquè els de Mandiá no aconseguien fer pessigolles i, a més, sortien al contraatac amb facilitat. I precisament a la carrera van matar el partit. Núñez va guanyar la partida a Carlos corrent a l'espai, va evitar la sortida de Nauzet i va servir la pilota a Pedro Ríos, que va marcar avançant-se a Crespí.
LES REACCIONS
Publicat a
Notícies
Dissabte,28 setembre 2024