Territorial

Catalunya té futbol

Santa Coloma de Gramenet (Antonio Morales)

Molt més que esport

Morales va posar Santa Coloma al mapa futbolístic estatal combinant el vessant més social amb una estructura d'elit

Als anys setanta i vuitanta va utilitzar el futbol per integrar una població que buscava la seva identitat i ara, amb la FE Grama, fa el mateix en una societat marcada per la crisi i la immigració internacional

Als anys vui­tanta, Santa Coloma de Gra­me­net començava a des­per­tar-se dels estralls del fran­quisme, en què el movi­ment veïnal va acon­se­guir tirar enda­vant una ciu­tat que aug­men­tava la població a bat­ze­ga­des. En aquest con­text es rellança la UDA Gra­me­net per mitjà d'un visi­o­nari que va con­ver­tir en referència fut­bolística una ciu­tat que estava bus­cant la iden­ti­tat. A Anto­nio Mora­les (San­ti­ago de Cala­trava, Jaén, 1952) se'l recorda sobre­tot pels seus 23 anys a la pre­sidència de la Grama, però va començar a orga­nit­zar l'esport esco­lar de la ciu­tat als anys setanta. L'objec­tiu: la inte­gració d'una soci­e­tat en una forta crisi i que can­vi­ava la seva feso­mia per la immi­gració, el mateix que intenta ara en la pre­sidència de la FE Grama.

Els movi­ments de població pro­ce­dents d'Anda­lu­sia trans­for­ma­ven Santa Coloma de Gra­me­net, que, tot i els esforços de la seva gent, va patir amb duresa les nul·les polítiques soci­als del règim. Entre 1950 i 1970, el 91% de la gent que arri­bava a la vila era nou­vin­guda, la gran majo­ria de pobles de l'Espa­nya afa­mada i anal­fa­beta. A finals dels setanta, quan la ciu­tat va començar a reha­bi­li­tar-se dels mals soci­als per­pe­trats pel règim, Mora­les va aga­far el coman­da­ment de l'esport de la ciu­tat.

Poli­cia i pre­si­dent

“Vaig començar a l'esport esco­lar a mit­jan 70 i hi vaig estar set anys. Era una època molt difícil a Santa Coloma, en què s'havien per­dut dues gene­ra­ci­ons per culpa de les dro­gues. Però amb la nos­tra dedi­cació vam acon­se­guir moure 17.000 nens”, afirma Mora­les, que abans de dedi­car-se a l'esport era poli­cia: “Però abans delinqüent. La gent que va venir aquí era gent mera­ve­llosa, pares i avis que bus­ca­ven una vida millor. Però tots ple­gats van tenir un error invo­lun­tari: cre­ien que els car­rers de la ciu­tat eren iguals que els car­rers del poble. I aque­lles gene­ra­ci­ons ho van pas­sar molt mala­ment.” I reco­neix que aque­lles vivències li van ser­vir: “Els pri­mers anys de pre­si­dent a la Grama jo era poli­cia i sovint em tro­bava amb nois detin­guts que a la tarda juga­ven al meu club. Això em va donar força per por­tar-los pel camí de l'esport i treure'ls de la mala vida.”

L'any 1980 va començar a pre­si­dir la UDA Gra­me­net i a poc a poc va anar cre­ant l'estruc­tura ideal en un club de fut­bol: com­bi­nava la feina social arri­bant cada vegada a més nens men­tre els equips puja­ven de cate­go­ria i les enti­tats de la ciu­tat s'anne­xi­o­na­ven. “Sei­xanta-vuit ascen­sos i només un des­cens era l'estadística que tenia l'equip quan vaig mar­xar”, relata Mora­les. I això es traduïa en una gran quan­ti­tat de juga­dors que sor­tien dis­pa­rats cap a pri­mera: Ole­guer (Barça), Curro Tor­res (València), Javi Márquez (Espa­nyol), Unai Ver­gara (Vila-real), Dimas (Numància), Aarón Bueno (Lle­vant), De la Bella (Vila-real) o Raúl Rodríguez (Espa­nyol) van dei­xar un gra­pat de mili­ons a les arques del club. “La gran majo­ria dels diners els dedicàvem a la base”, explica Mora­les, que al cap de 23 anys se'n va can­sar: “Va haver-hi mol­tes ingerències polítiques i vaig dir a l'alcalde Bar­to­meu Muñoz que es busqués un altre pre­si­dent.” Muñoz, encau­sat en el cas Pretòria, tenia al cap uti­lit­zar els ter­renys de l'estadi per cons­truir un edi­fici d'El Corte Inglés, un fet que final­ment no es va pro­duir.

Després d'un breu pas per l'Espa­nyol, el 2012, va pen­sar a tor­nar al fut­bol colo­menc. “Vaig veure que la UDA devia qua­tre mili­ons d'euros i tenia una situ­ació espor­tiva com­pli­cada, així que vaig pen­sar en la refun­dació”, diu. I la FE Grama de seguida va tro­bar el suport de l'alcal­dessa Par­lon, va obte­nir la con­cessió de l'estadi i amb dos anys d'història té més de 600 nens. “El que més ens omple d'orgull és veure com un nen guineà marca un gol i va cap al nòrdic a abraçar-se. I els pares, el mateix. Ja no par­lem dels Mora­les amb els Pujol, això ja està superat. Ara par­lem d'inte­gració entre dife­rents races i naci­o­na­li­tats”, admet Mora­les. I ho supera amb escreix. A l'avin­guda de Can Pei­xa­uet hi con­vi­uen més de 40 naci­o­na­li­tats. De nou, en una soci­e­tat mar­cada per la crisi econòmica i pels movi­ments migra­to­ris, el fut­bol a Santa Coloma de Gra­me­net torna a renéixer. Per mitjà d'Anto­nio Mora­les.

A un gol de l'ascens
Sota la presidència de Morales, la UDA Gramenet va quedar dues vegades a un pas de segona A. En total va jugar sis promocions d'ascens a segona A (1994, 1995, 1997, 2000, 2001 i 2003), però va quedar en dues ocasions a un gol de pujar: el 1997 al Xerez amb García Escribano a la banqueta i a Irun el 2003 sota la direcció de Julià Garcia.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)