Catalunya té futbol
Santa Coloma de Gramenet (Antonio Morales)
Molt més que esport
Morales va posar Santa Coloma al mapa futbolístic estatal combinant el vessant més social amb una estructura d'elit
Als anys setanta i vuitanta va utilitzar el futbol per integrar una població que buscava la seva identitat i ara, amb la FE Grama, fa el mateix en una societat marcada per la crisi i la immigració internacional
Als anys vuitanta, Santa Coloma de Gramenet començava a despertar-se dels estralls del franquisme, en què el moviment veïnal va aconseguir tirar endavant una ciutat que augmentava la població a batzegades. En aquest context es rellança la UDA Gramenet per mitjà d'un visionari que va convertir en referència futbolística una ciutat que estava buscant la identitat. A Antonio Morales (Santiago de Calatrava, Jaén, 1952) se'l recorda sobretot pels seus 23 anys a la presidència de la Grama, però va començar a organitzar l'esport escolar de la ciutat als anys setanta. L'objectiu: la integració d'una societat en una forta crisi i que canviava la seva fesomia per la immigració, el mateix que intenta ara en la presidència de la FE Grama.
Els moviments de població procedents d'Andalusia transformaven Santa Coloma de Gramenet, que, tot i els esforços de la seva gent, va patir amb duresa les nul·les polítiques socials del règim. Entre 1950 i 1970, el 91% de la gent que arribava a la vila era nouvinguda, la gran majoria de pobles de l'Espanya afamada i analfabeta. A finals dels setanta, quan la ciutat va començar a rehabilitar-se dels mals socials perpetrats pel règim, Morales va agafar el comandament de l'esport de la ciutat.
Policia i president
“Vaig començar a l'esport escolar a mitjan 70 i hi vaig estar set anys. Era una època molt difícil a Santa Coloma, en què s'havien perdut dues generacions per culpa de les drogues. Però amb la nostra dedicació vam aconseguir moure 17.000 nens”, afirma Morales, que abans de dedicar-se a l'esport era policia: “Però abans delinqüent. La gent que va venir aquí era gent meravellosa, pares i avis que buscaven una vida millor. Però tots plegats van tenir un error involuntari: creien que els carrers de la ciutat eren iguals que els carrers del poble. I aquelles generacions ho van passar molt malament.” I reconeix que aquelles vivències li van servir: “Els primers anys de president a la Grama jo era policia i sovint em trobava amb nois detinguts que a la tarda jugaven al meu club. Això em va donar força per portar-los pel camí de l'esport i treure'ls de la mala vida.”
L'any 1980 va començar a presidir la UDA Gramenet i a poc a poc va anar creant l'estructura ideal en un club de futbol: combinava la feina social arribant cada vegada a més nens mentre els equips pujaven de categoria i les entitats de la ciutat s'annexionaven. “Seixanta-vuit ascensos i només un descens era l'estadística que tenia l'equip quan vaig marxar”, relata Morales. I això es traduïa en una gran quantitat de jugadors que sortien disparats cap a primera: Oleguer (Barça), Curro Torres (València), Javi Márquez (Espanyol), Unai Vergara (Vila-real), Dimas (Numància), Aarón Bueno (Llevant), De la Bella (Vila-real) o Raúl Rodríguez (Espanyol) van deixar un grapat de milions a les arques del club. “La gran majoria dels diners els dedicàvem a la base”, explica Morales, que al cap de 23 anys se'n va cansar: “Va haver-hi moltes ingerències polítiques i vaig dir a l'alcalde Bartomeu Muñoz que es busqués un altre president.” Muñoz, encausat en el cas Pretòria, tenia al cap utilitzar els terrenys de l'estadi per construir un edifici d'El Corte Inglés, un fet que finalment no es va produir.
Després d'un breu pas per l'Espanyol, el 2012, va pensar a tornar al futbol colomenc. “Vaig veure que la UDA devia quatre milions d'euros i tenia una situació esportiva complicada, així que vaig pensar en la refundació”, diu. I la FE Grama de seguida va trobar el suport de l'alcaldessa Parlon, va obtenir la concessió de l'estadi i amb dos anys d'història té més de 600 nens. “El que més ens omple d'orgull és veure com un nen guineà marca un gol i va cap al nòrdic a abraçar-se. I els pares, el mateix. Ja no parlem dels Morales amb els Pujol, això ja està superat. Ara parlem d'integració entre diferents races i nacionalitats”, admet Morales. I ho supera amb escreix. A l'avinguda de Can Peixauet hi conviuen més de 40 nacionalitats. De nou, en una societat marcada per la crisi econòmica i pels moviments migratoris, el futbol a Santa Coloma de Gramenet torna a renéixer. Per mitjà d'Antonio Morales.