Machín i altres casos

L'ampliació de contracte de Pablo Machín fins al curs 2017/18 no garanteix que el tècnic sorià el compleixi sí o sí –la llei dels resultats acabarà decidint–, però ha estat tota una declaració de confiança i d'intencions del club cap al tècnic i també del tècnic cap al club (aquest estiu ha tingut ofertes per marxar a altres equips, i s'ha quedat a Montilivi).

De fet, Machín s'ha guanyat a pols aquest crèdit: va salvar l'equip de la misèria fa dues temporades, quan ningú no donava ni un euro per la permanència; i el curs passat el va situar a les portes de la primera divisió. Té el llistó molt alt, però també l'aval dels resultats i un projecte diuen que engrescador, tot i que de moment els moviments que hi ha hagut al Girona des de l'aterratge dels nous amos han estat a càmera lenta.

El cas de Pablo Machín podria anar agafat de la mà d'altres com el d'Asier Garitano (Leganés), que va aconseguir situar de nou el conjunt madrileny a segona A i que, en el retorn a la categoria, va consolidar l'equip a la part més còmoda de la taula, fet que li va fer guanyar un contracte de dues temporades (fins el 2017). A Miranda també hi ha plena confiança en Carlos Terrazas, que ha assolit l'àrea esportiva del club, que va eliminar la figura del director esportiu i va atorgar a Terrazas plens poders esportius com a mànager general. Ja havia assolit aquest rol a Guadalajara, però el descens administratiu del club va ser el detonant del trencament d'un acord de llarga durada.

Aquest estiu un dels fitxatges més sorprenents en la categoria ha estat el de Luis Milla pel Lugo. L'exjugador professional arriba per mitjà del nou propietari del conjunt gallec Tino Saqués, que ha encarregat a Milla la direcció de l'equip fins al 2018, l'únic tècnic amb un contracte de llarga durada sense tenir abans un pas previ per l'entitat.

Un dels entrenadors que també gaudeixen de la confiança del club és José Ángel, Cuco, Ziganda. El tècnic és la nineta dels ulls del president de l'Athletic Club, Josu Urrutia, que li va renovar el contracte fins a la fi del seu mandat (2019). Segurament Ziganda acabarà sent el substitut de Valverde en el primer equip, però de moment demostra la seva qualitat al filial, equip amb el qual va aconseguir l'ascens el juny passat.

El cas del Llagostera

Moltes vegades s'ha fet referència a les peculiaritats que es presenten a Llagostera. El matrimoni Isabel Tarragó-Oriol Alsina (la presidenta i l'home fort de l'àrea esportiva, que des d'aquesta temporada també té els papers en regla per ser l'entrenador) té el control absolut de l'entitat, com no podia ser de cap més altra manera.

Oriol Alsina té oficialment contracte fins al 2020 tot i que res fa pensar que el seu vincle com a màxim responsable tècnic acabarà precipitadament a través d'una destitució. Tarragó i Alsina són els motors d'una entitat que, sense ells, deambularia per les categories territorials. El confort d'Alsina a la banqueta ha de ser total i ni tan sols uns hipotètics mals resultats farien trontollar el seu càrrec, com sí que van fer saltar el curs passat Santi Castillejo, que va durar nou jornades com a entrenador. Aquest curs, ja com a primer (Lluís Carrillo ha saltat de la banqueta), Alsina liderarà un equip que vol tornar a ser la gran revelació.