Els locals surten forts

El Girona es va veure superat per una sortida molt intensa del Nàstic, que amb associacions ràpides i fluïdes va sotmetre els de Machín a un desgast defensiu prou alt. No va ser ni molt menys un setge a l'àrea de Becerra, però l'empenta local i el monopoli de la pilota van dibuixar un escenari gens aconsellable per als gironins, que van tenir feinada per espolsar-se el domini del rival, que en cinc minuts ja havia avisat tres vegades. El Girona encara va tardar una estona a reaccionar i sortir del cau. De fet, fins al minut 20 no va aconseguir que el Nàstic abaixés les revolucions i aplaqués una mica l'efervescència inicial. Quan el Nàstic va desaccelerar, el Girona va respirar per primera vegada, però no va anar gaire més enllà ni va ser capaç de canviar el rumb del partit. Entre el minut 20 i la mitja part el duel va decaure de manera estrepitosa i la pilota amb prou feines va visitar les dues àrees.

Més ritme

Els dos equips van sortir dels vestidors reactivats i amb energies renovades. El primer quart d'hora després de la represa va ser la millor fase del partit, amb arribades a les dues porteries. El duel es va trencar sense cap explicació aparent, perquè els dos equips van trobar escletxes amb una certa facilitat. El Girona, amb Javi Álamo molt actiu pel carril dret, va avisar amb centrades a l'àrea i sobretot a pilota parada –Rubén Alcaraz va enviar una falta al travesser, 55'–. El Nàstic va atacar amb més criteri i va gaudir de dues ocasions immillorables per fer l'1-0, però Ferran Giner va estar molt desafortunat en la definició després d'haver-se quedat sol davant Becerra aprofitant dues passades interiors, la primera d'Emana (52') i la segona de Marcos (56'). El partit havia mig embogit i el gol podia caure de qualsevol costat. Normalment, al Girona li solia sortir sempre cara, sobretot lluny de Montilivi. Ahir, però, li va tocar creu. Qui va trobar el camí de la xarxa va ser el Nàstic, en una acció que el Girona s'hauria de fer mirar i en la qual Jean Luc devia ser el primer sorprès que la defensa rival li deixés fer de tot.

Reacció estèril

Vicente Moreno havia hagut de moure fitxa a la força fiscalitzat per les lesions d'Álex López i Valentín (25' i 48'). Dos canvis obligats que van condicionar el tècnic local. Machín no va tenir aquest problema, però la gestió que va fer de les substitucions després de l'1-0 no va servir per donar cap cop de timó al partit. Just després del gol, va enviar a la dutxa Richy i va fer debutar Alcalá. Un canvi difícil d'entendre (peça per peça), llevat que el capità arrossegués molèsties. No va trigar gaire més Machín a posar en dansa Jairo i Aday, però tampoc hi va haver cap canvi significatiu que fes trontollar el Nàstic més enllà de fer entrar dos jugadors de refresc. A la banqueta s'hi va quedar Borja García, possiblement el jugador que tenia més capacitat de sorprendre i trencar la defensa rival amb alguna acció individual o passada interior.

El Girona, això sí, va dominar el partit i va mig tancar el Nàstic dins la seva àrea. Ja li anava també bé al conjunt tarragoní, que no va tenir excessives dificultats per desactivar les pilotes a l'olla dels gironins. Amb espais, els locals haurien pogut fer mal al contraatac amb les gambades de Mousa o la visió d'Emana, però els tarragonins van tenir més al cap conservar l'1-0 i van saber guardar la roba. Si el Girona hagués tingut aquesta mateixa percepció fa vuit dies contra el Numància, possiblement hauria conservat el 2-1. El Girona ho va intentar tot, però li va faltar convicció. I també Sandaza, però aquest ja no hi és. I el Nàstic es va defensar amb les urpes, que era exactament el que marcava el guió. I va desactivar, una rere l'altra, totes les centrades, les últimes ja a la desesperada els gironins.