No era fàcil l'aterratge de Jairo Morillas a Montilivi. A davant hi tenia Felipe Sanchón (més de 170 partits a divisió de plata), Jaime Mata (12 gols el curs passat a segona A), Borja García (28 aparicions a primera la temporada anterior amb el Còrdova) i Rubén Sobrino (fitxat pel Manchester City i cedit al Girona), però el davanter nascut fa 22 anys a Gilena (Sevilla) ha sabut aprofitar les circumstàncies i ha tingut protagonisme en tots els partits de lliga: va sortir en el tram final dels quatre primers (22 minuts a San Mamés, 15 contra el Numància, 19 a Tarragona i 25 minuts contra l'Osca) i ja ha estat titular en els dos últims (77 minuts al Carlos Tartiere i 82 contra el Llagostera). I ja ha marcat dos gols en la lliga, cosa que el situa com un dels davanters de segona A amb millor percentatge segons els minuts jugats. També va sucar en la copa, al camp del Nàstic.

“Estic content, perquè els davanters, tot i que podem fer moltes altres coses, en realitat vivim del gol. I normalment se'ns valora per això”, diu sense embuts Jairo Morillas, que la temporada passada va tenir tres estonetes a primera divisió amb l'Espanyol –10 minuts contra el Sevilla, 44 contra l'Eibar i 9 al camp del Getafe–, però on realment va destacar va ser a segona B, on va marcar 17 gols amb el filial de l'Espanyol. A segona A era impossible debutar amb millor peu: va sortir en els darrers minuts a San Mamés i va marcar el gol de la victòria. “L'adaptació a la categoria ha estat bona. També al 3-5-2. El mister ens demana sobretot molt de treball, intensitat i pressió. El nivell d'exigència és molt alt, però em sento còmode. I jugar al costat d'un futbolista com Mata, que no para de lluitar, et contagia i també et facilita les coses”, raona Jairo. El davanter sap que és el moment de guanyar-se el lloc per posar les coses difícils a Machín quan es recuperin Sobrino i Borja García. “La competència sempre és benvinguda i ells, a més, ja han demostrat que són dos grans futbolistes. Tots estem aquí per treballar i no parar de córrer. També en els entrenaments. Després serà problema del mister.”

Jairo afirma que el Girona podria estar molt més ben situat en la taula si no hagués estat pels dos partits que ha deixat escapar a Montilivi en el tram final: “Contra el Numància (2-3) i el Llagostera (2-2) ens va faltar saber tancar els partits quan estàvem guanyant. No és falta d'experiència, però els rivals també juguen.”