Sí, però aquest any m'ha pas­sat amb el Lla­gos­tera, que juga con­tra el següent rival nos­tre i, per tant, penso anar sovint a Palamós.

Sí, però tinc el cos­tum d'anar a veure jo per­so­nal­ment en directe els rivals, sem­pre que puc. Ho faig habi­tu­al­ment i m'agrada.

La veri­tat és que em va fer una mica de pena, perquè la tem­po­rada que va fer el Girona va ser extra­or­dinària. Un club com el Girona merei­xia pujar a pri­mera. Va ser sor­pre­nent el que va pas­sar al final; em va dei­xar una mica glaçat. No m'ho espe­rava.

Era una opor­tu­ni­tat magnífica. El Girona ja l'havia tin­gut, però pot­ser no tan pro­nun­ci­ada, i tots donàvem per fet que aquest any esta­rien jugant a pri­mera divisió. Dit això, però, no crec que els afecti. És un equip amb experiència, i això també els haurà aju­dat a madu­rar. És veri­tat que la segona A és molt dura, i no tots els anys seran igual, però no crec que els pesi.

No crec que hagi can­viat gaire. Algun juga­dor, però no l'estruc­tura, la manera de jugar, l'acti­tud, la dis­po­sició al camp i com afronta els par­tits. És bas­tant simi­lar tot ple­gat.

El sis­tema és una visió, un con­cepte estàtic del joc. El més impor­tant és com desen­vo­lu­par-los, el movi­ment. Allò que fa ver­ta­de­ra­ment que el sis­tema sigui eficaç o no és el seu desen­vo­lu­pa­ment a través del dina­misme. I el Girona ha demos­trat que és molt capaç de desen­vo­lu­par-lo.

Tam­poc és qüestió d'haver d'entrar en dis­qui­si­ci­ons tàcti­ques, però és un sis­tema que va sor­gir per com­ba­tre el 4-4-2 i, com que la majo­ria d'equips juguen amb vari­ants del 4-4-2, aquest esquema dife­rent difi­culta molt el desen­vo­lu­pa­ment del joc a l'altre equip.

Nosal­tres estem desen­vo­lu­pant des de fa temps una manera d'enten­dre la tàctica des d'un punt de vista dife­rent al que és més con­ven­ci­o­nal. La base és saber si és més fàcil o difícil desen­vo­lu­par un sis­tema, i sobre­tot opti­mit­zar-lo a par­tir dels recur­sos que tenim.

Tant la tem­po­rada pas­sada com aquesta, el Girona s'ha carac­te­rit­zat per ser molt fort com a visi­tant. Aquest any, dues victòries en tres sor­ti­des. Els números hi són, i s'adi­uen amb la línia d'un equip que fa temps que ren­deix molt bé a camp con­trari.

Crec que és molt aviat per saber-ho. Penso que la lliga serà molt més igua­lada que l'any pas­sat, i que el més nor­mal serà que facin falta més punts per sor­tir de baix, però en canvi menys per ser a dalt. No crec que hi hagi la frag­men­tació de l'any pas­sat, en què cinc equips es van esca­par.

Ens podem equi­vo­car, però la pros­pecció que es pot fer ara mateix és aquesta. Es repar­ti­ran molt més els punts, cosa que vol dir que en faran falta més per sor­tir de la part baixa i menys per aspi­rar a l'alta.

No m'havia parat a ana­lit­zar-ho amb detall, però ara que ho diu, sí que és veri­tat. Tant de bo que diu­menge això canviï i pugui cele­brar la victòria.

En l'àmbit col·lec­tiu, vam mar­car 42 gols en 42 jor­na­des. Insis­teixo que encara és molt aviat, perquè sis jor­na­des són una mos­tra reduïda, però de moment hem mar­cat sis gols, que és la mateixa mit­jana. És impor­tant que no depen­guem dels gols d'un fut­bo­lista, però sense reduir el nom­bre de gols a favor. L'esce­nari ideal, és clar, seria aug­men­tar el nom­bre de gols de l'equip, més enllà de si els con­cen­tra un juga­dor, dos o més.

M'encanta. El pre­si­dent em va nome­nar mànager gene­ral ja fa gai­rebé dos anys. En gestió fut­bolística espa­nyola, això sig­ni­fi­ca­ria reu­nir les fun­ci­ons d'entre­na­dor i direc­tor espor­tiu. No deixa de ser el model britànic.

És qüestió d'orga­nit­zar-se, més que de molta feina. Crec que és un model eficaç, i l'any pas­sat va donar molt bons resul­tats, amb la millor tem­po­rada de la història del club. El pre­si­dent va deci­dir can­viar el model i vaig tenir la for­tuna que comptés amb mi per desen­vo­lu­par-lo, perquè m'apas­si­ona aquesta tasca.

Està crei­xent de manera expo­nen­cial. I és tot gràcies a la gestió que s'està fent des del club, amb el pre­si­dent i el con­sell. Amb inver­si­ons i infra­es­truc­tu­res que estan donant al club una dimensió com­ple­ta­ment dife­rent. Estan desen­vo­lu­pant un model sos­te­ni­ble en el temps, que és del que es tracta.

El con­tracte fir­mat és fins al juny del 2018. Per a mi és un honor que el pre­si­dent m'hagi ofert la seva con­fiança d'aquesta manera. Sóc cons­ci­ent que en la lliga espa­nyola no és gaire habi­tual.

Al final, el fut­bol tor­narà als seus orígens. Això espero. Els entre­na­dors hem de recu­pe­rar la figura del mes­tre de fut­bol. I espero que, en la soci­e­tat, la figura de mes­tre recu­peri la importància que s'havia dete­ri­o­rat una mica. Tinc l'espe­rança que anirà can­vi­ant.