Fa quinze dies a Miranda, en què el Girona ja va oferir una imatge pobra, Pablo Machín va decidir arraconar a mitjan segona part el seu sistema de joc talismà, que pràcticament no havia alterat des que va aterrar a Montilivi. El 3-5-2 va donar pas a un esquema més habitual en els equips, amb quatre jugadors al darrere. Ahir va trigar molt menys a remoure l'esquema de joc, ja que el Girona ja va sortir després del descans amb el 4-4-2. L'argument que va empènyer Machín, això sí, va ser l'obligació de substituir Aday Benítez, que va haver de demanar el canvi perquè va rebre dels isquiotibials.

Els problemes al carril dret ja fa setmanes que duren. Amb Javi Álamo operat, Sebas Coris encara no estava a punt per viatjar a Leganés. I el jove del filial David Serrano, tot i que ja s'havia integrat al treball de l'equip durant la setmana, encara no va entrar a la llista. Un cop es va lesionar Aday, Machín tenia la possibilitat de situar al carril Pol Llonch, que ja hi havia jugat uns minuts malgrat que és interior. Però Machín va preferir fer entrar el davanter Jairo Morillas i regirar l'esquema i unes quantes peces. Probablement, hi va fer també la pèssima primera meitat de l'equip, tot i que la imatge en la segona meitat, ja amb el 4-4-2, tampoc va ser millor.

Amb el nou esquema, Kiko Olivas es va desplaçar al lateral dret. Pere Pons i Granell (rellevat al final per Pol Llonch) van formar el doble pivot; Eloi Amagat es va decantar cap a la dreta abans de ser substituït per Borja García, i Felipe es va situar a l'esquerra, amb Jairo i Mata en punta. Aquests tres últims, els davanters més habituals, van ser els protagonistes dels gols.