No para de lluitar i córrer i, tot i el desgast, tampoc descansa. Jaime Mata, que en la seva primera temporada al Girona i a segona A ja va tenir molta continuïtat, l'ha augmentat al començament d'aquesta, fins al punt que és el quart jugador més utilitzat per Pablo Machín, superat només pel porter Isaac Becerra, el defensa Kiko Olivas –han jugat tots els minuts– i el migcampista Pere Pons. Mata és l'únic punta que ha jugat tots els partits de lliga, només s'ha perdut 48 minuts i ha accentuat el seu paper de davanter de referència.

L'exjugador del Lleida, que va fitxar pel Girona sense experiència a segona A, acumula 50 partits en la categoria entre lliga regular i play-off. Des que va aterrar a Montilivi, només s'ha perdut quatre partits (un per sanció), tots de la lliga anterior. “Estic content pel registre. No m'esperava tenir tantes oportunitats en el meu primer any a segona A, i ara continuo jugant molt”, valora el jugador, autor de 15 gols en mig centenar de partits. “Està bé, però aquest any sap greu, perquè els gols han de servir per sumar punts.” Amb Rubén Sobrino –un dels fitxatges destacats– encara sense haver pogut debutar, Machín ha mantingut tota la confiança en Mata. “Estic content per haver jugat tant. És cert que hi ha hagut baixes, i això potser limita més a l'hora de fer rotacions o canviar, però jo no penso en això. Penso que estic jugant perquè m'ho mereixo i perquè faig les coses que demana el mister.” Mata va jugar molts partits el curs passat al costat de Sandaza, un davanter amb molt de cos i capacitat d'intimidació, però relativitza el canvi de rol: “També vam jugar partits Felipe i jo, i Felipe i Sandaza. I sempre hi va haver resultats. No crec que sigui tan vinculant. La qüestió és materialitzar ocasions, i l'any passat vam tenir un plus de fortuna que, de moment, ens està faltant.” Mata considera “normals” les referències al passat i que l'afició trobi a faltar Sandaza. “Després d'un any tan bo, tot són comparacions. Hi convivim diàriament, però no ens ha d'afectar.” Preguntat per si el tècnic li demana alguna cosa diferent respecte al curs anterior, ara que no hi ha Sandaza, l'exdavanter del Lleida apunta: “Simplement, el plus de responsabilitat que també crec que és lògic, perquè ja no sóc un debutant a segona A. Aquest any ja és per consolidar-m'hi. Sóc molt conscient que ja no sóc nou i que he de fer un petit pas endavant.”