El cop d'orgull que feia falta

Comen­cen manant

Tots els ingre­di­ents pre­vis feien pre­sa­giar una tarda de pati­ment intens per al Girona. La posada en escena, però, no va pas ser per posar-se a tre­mo­lar, ni de bon tros. L'Osa­suna, que podia pre­su­mir d'haver fet 13 punts dels 15 com a local i que la tem­po­rada pas­sada havia con­ver­tit la visita dels giro­nins a El Sadar en un petit mal­son, va tenir pro­ble­mes només de començar. O, com a mínim, li va cos­tar inqui­e­tar els giro­nins. Becerra, que l'any pas­sat havia tin­gut feina per donar i per ven­dre, pràcti­ca­ment no va haver de fer cap inter­venció en la pri­mera mei­tat. I els giro­nins, amb un equip gai­rebé cal­cat al de vuit dies abans con­tra el Sara­gossa (amb l'únic canvi de Lejeune per Richy) van saber fer més mal que en par­tits ante­ri­ors. Felipe, molt actiu des de l'inici, va tro­bar espais. I Rubén Alca­raz va robar alguna pilota interes­sant. Els navar­re­sos van tri­gar ben bé un quart d'hora a tenir alguna apro­xi­mació des­ta­ca­ble, però just després Kiko Oli­vas va tenir a prop el 0-1, amb una rema­tada de cap. El gol visi­tant no va tri­gar gaire més a arri­bar. Alca­raz va robar una pilota i, des de molt lluny, va ense­nyar allò que tan bé sabia fer a segona B. L'exju­ga­dor de l'Hos­pi­ta­let no s'ho va pen­sar dues vega­des i va etzi­bar un xut potent des de molt lluny que va dei­xar cla­vat Nau­zet. Era el 0-1, un premi que el Girona havia de saber amor­tit­zar com fos.

El con­junt d'Enri­que Martín Mon­real va donar senyals de vida en córners i fal­tes, però li va cos­tar crear perill en juga­des tre­na­des. Més enllà d'algu­nes entra­des pel cos­tat dret, on Car­los Clerc va tor­nar a patir més del compte. I Lejeune, que solia ser una asse­gu­rança a l'hora de cor­re­gir les man­can­ces del cos­tat, tenia prou feina ell mateix. Una badada greu de Clerc va con­ver­tir un atac del Girona en perill de l'Osa­suna a l'altra àrea. I, ja amb el temps del pri­mer període con­su­mit, l'àrbi­tre no es va atre­vir a expul­sar Nino. El veterà davan­ter aca­bava de veure una groga (en una acció amb Mata, que va rebre el mateix càstig tot i que va ser el local qui va etzi­bar-li una empenta) i, no prou satis­fet, va simu­lar penal en l'acció poste­rior. Valdés Aller li va asse­nya­lar falta en con­tra, però no el va amo­nes­tar. Això sí, el va tor­nar a citar, ja quan havia asse­nya­lat el des­cans, per dema­nar-li que es calmés. Pro­ba­ble­ment, un home amb menys currículum hau­ria pagat l'acti­tud.

Córners i més córners

El Girona, per volun­tat pròpia, de manera incons­ci­ent o per les ganes de refer-se del rival –o per una bar­reja de tot ple­gat– ja va començar la segona mei­tat força més endar­re­rit que en la pri­mera. Els navar­re­sos van començar a insis­tir, però no tro­ba­ven la manera de plan­tar-se davant de Becerra. I posar pilo­tes altes cap a Nino, davant d'homes amb la planta de Kiko Oli­vas, Alcalá i Lejeune, no sem­blava la millor solució. De fet, els locals obte­nien poca cosa més que córners. Se'n van fer un tip, de ser­vir des de la can­to­nada, però també en aquest aspecte els giro­nins van mos­trar-se força més eficaços que en tar­des ante­ri­ors. Amb l'Osa­suna cada cop assu­mint més ris­cos, el Girona va tenir pos­si­bi­li­tats de des­ple­gar-se en alguns con­tra­a­tacs. Però no va tenir prou pre­cisió per desen­vo­lu­par-los, i va estar força més cen­trat a vigi­lar al dar­rere. Machín va bus­car més pilota, cla­ri­vidència i pausa amb Gra­nell i Eloi –va aca­bar jugant gai­rebé de segon punta–, però el Girona no va saber rema­tar la feina. I això que pri­mer Jaime Mata i més tard Àlex Gra­nell van tenir oca­si­ons clares, més que qual­se­vol altra rema­tada ante­rior de l'Osa­suna. El cas és que es va arri­bar amb l'avan­tatge mínim als últims minuts, en què es va con­cen­trar tot el neguit del Girona. Perquè ja feia estona que un empat hau­ria estat una bona gar­ro­tada, per més que fos una visita com­pro­mesa. Álex Beren­guer, un dels joves del plan­ter de Tajo­nar, va tenir la rema­tada més franca, molt inno­cent i tova. El por­ter Nau­zet va pujar a rema­tar un córner –el tretzè o el catorzè, ja no venia d'un– quan encara no s'havia con­su­mit ni la mei­tat del temps afe­git. I els locals encara van fer un últim xut, també sense cap bona des­ti­nació, abans que l'àrbi­tre asse­nyalés el final i el Girona s'alli­berés.