L'explosió, el curs passat

Format entre el Barça i la Damm, Rubén Alcaraz va haver de passar per primera catalana i tercera divisió abans de començar-se a fer veure a segona B. Al Prat, el rendiment ja va ser alt (73 partits en dues temporades), però la faceta golejadora no va ser, ni de bon tros, exagerada (5 gols). En canvi, la temporada passada, ja a l'Hospitalet, el barceloní va aconseguir uns números que no podien passar inadvertits de cap manera. En 34 partits de lliga, Alcaraz va marcar deu gols –el que va fer en un l'Hospitalet-València B de la 27a jornada és candidat a ser escollit millor gol del futbol català del curs 2014/15–, una xifra molt cridanera per a un migcampista que no viu instal·lat a prop de la davantera sinó que té molt de recorregut, treball i intensitat. I el Girona, veient que amb 24 anys la segona B li podia quedar petita, el va lligar amb rapidesa, mesos abans d'acabar la lliga, abans que algun altre club amb més recursos s'hi pogués posar pel mig.

Alcaraz té com a costum provar de xutar des de lluny. “Crec que és una de les meves virtuts. Tinc un bon colpeig i, a la mínima que puc i em deixen, miro de posar en perill els porters”, explica. Que s'hi atrevís a El Sadar, en el seu segon partit consecutiu de titular i en el segon que va jugar sencer, és també una mostra de la confiança que ha anat adquirint. “Vam sortir molt reforçats de Pamplona, amb un bon partit contra un gran rival”, explica.

En la seva primera experiència en un vestidor de segona A, Alcaraz ja havia destacat durant la pretemporada. Amb Eloi Amagat recuperant-se d'una lesió, el barceloní va començar la lliga completant el trio de migcampistes amb Pere Pons i Àlex Granell. Després de tres partits, però, va tornar Eloi, i entre la suplència i una expulsió a Oviedo, Rubén Alcaraz havia encadenat sis jornades acumulant només 41 minuts. Un moment delicat per al barceloní. “No només des que arribo a Girona, sinó potser la fase més complicada des que jugo. Però també he de ser conscient d'on sóc, en una categoria ja important i amb molta competència. S'ha de tenir paciència i estar fort per quan ho necessiti l'equip i ho demani l'entrenador”, reflexiona.

Alcaraz, que també sol estar fi en el llançament de faltes, compara el gol de diumenge amb els que va marcar en la copa contra l'Atlético, sobretot el segon: “Pel que fa a imatge, són més o menys iguals. Allò va quedar com un bon gol en un gran camp, però diumenge vam obtenir tres punts al camp del líder i vam sortir molt reforçats per al pròxim partit, en què ja toca guanyar a casa”.