Si són partits com el de diumenge [a Pamplona], amb nervis. I si no, també. Perquè, guanyis o perdis, sempre estàs pendent del resultat i del temps. I quan ets a la llotja, has de reprimir les emocions. Es passa pitjor que quan ets jugador.

M'agradava dirigir mainada, m'ho passava bé. També em van proposar dirigir equips sèniors, però no ho vaig acceptar. Per què? O no em va venir de gust o no ho vaig veure clar.

Sí, sí. Estem perfilant el Girona que volíem, que és un club en què els aficionats creguin i amb el qual s'identifiquin. Tenim un nombre d'abonats important, que encara esperem fer créixer en els propers mesos. I sempre hem tingut clar que el Girona ha de ser notícia pel que fa als seus equips i pels resultats esportius. Si són positius, molt millor, evidentment.

Aquí sí que la nova propietat, jo mateix i tots els que estem a dins el club coincidíem que les obligacions econòmiques amb els jugadors i els treballadors eren sagrades.

La intenció és aquesta. Sempre surten cosetes que s'intenten resoldre, però ara estem lluny que els focus estiguin centrats en aspectes extraesportius.

No. Era una cosa que tenia molt clara i la continuo tenint igual de clara. I no veig que funcioni malament.

La suma de les persones que en aquests moments estem al club i que formem el grup de treball, cadascú amb la seva responsabilitat. Hi ha Cárcel, Mas-Bagà, jo mateix, i per damunt de tot un consell d'administració que pren les grans decisions.

A Montilivi, a la meva localitat de tribuna. Vaig viure 92 minuts de somni increïble i un desenllaç molt cruel en el temps afegit. L'ascens se'ns va escapar de les mans de manera totalment injusta i immerescuda després d'haver fet una temporada extraordinària. Però la realitat és que avui som a segona A, que s'ha de mirar endavant i treballar per continuar com a mínim dins la Lliga de Futbol Professional, que és un molt bon lloc. I si surt l'ocasió de millorar i pujar el graó que ens falta, aleshores ja serà fantàstic.

No ho sé, però durant la setmana la sensació era que tot semblava massa fàcil. I no és així. No ets de primera fins que no s'acaba el partit. I la veritat és que aquell dia no era gens fàcil afrontar-lo i jugar al millor nivell. Trobaríem mil exemples. És molt complicat que un futbolista doni el millor de si mateix quan hi ha tanta tensió. I malgrat tot, el Girona va fer un bon partit i va tenir possibilitats de sentenciar a la primera part amb un 2-0 que segurament hauria estat gairebé definitiu. Però amb l'1-0, la tensió va augmentar i el Lugo, sense cap pressió pel resultat, va aconseguir fer-nos molt de mal al final.

Era un pèl diferent. Ells ja havien pujat la jornada anterior i havien estat tota la setmana de celebracions. Aquest Betis-Sporting crec que és més comparable amb el Girona-Deportivo de l'última jornada de fa dues temporades.

Jo no puc dir el que no sé. Es parla de moltes coses, però si no es constaten o es demostren no cal donar-hi gaires voltes.

La millor manera de rebre el Lugo és ajudant el Girona a guanyar el partit. Hem de pensar que a partir d'ara el Lugo és un rival més, encara que amb tot el que va passar potser es perd una mica l'objectivitat.

Doncs treure'ns aquesta malastrugança i revenjar-nos esportivament de l'equip que ens va amargar la vida l'any passat seria una bona manera de tancar aquest cercle.

Sí. Tot i que la bona línia crec que l'hem mantingut en força partits aquest inici de lliga. La classificació no acaba de ser del tot justa amb el Girona.

Això esperem, però s'ha de veure. De moment, els punts a El Sadar ens van rearmar moralment i van alleugerir una mica la nostra situació a la taula.

Nervis, no. Sí que hi havia la sensació que no acabàvem de tancar els resultats. En partits igualats, el cara o creu solia acabar en creu. Senties molta ràbia i una mica d'impotència. I quan això s'allarga, sempre hi ha el risc de bloquejar-te. Per això ens va anar tan bé el 0-1 al camp del líder.

La nova propietat i també els que estem al capdavant creiem en les persones que han portat l'aspecte esportiu i aquestes vinculacions més a llarg termini són una mostra de confiança en ells perquè puguin treballar amb les màximes garanties.

M'agraden molts de sistemes i he jugat en molts de sistemes diferents. Amb el 3-5-2 ens vam salvar fa dos anys i vam estar a punt de pujar el curs passat. És clar que ens ha funcionat.

La plantilla s'ha estructurat basant-se en el 3-5-2, però això no vol dir que sigui l'únic sistema amb el qual pugui jugar el Girona. Puntualment, també hem fet la defensa de quatre. I la majoria de vegades, el joc és determinat pels resultats. Quan encadenes dues o tres victòries, la confiança creix. I quan la confiança creix, jugues millor, sigui quin sigui el sistema que utilitzis.

Sempre hem dit que el primer objectiu és la consolidació del club a segona A i establir les bases i estructures per poder créixer, però sense posar-nos un límit. Els clubs poden funcionar com una empresa, però els resultats mai no són matemàtics.

Ara tot indica que el campió farà molts menys punts que els que vam sumar nosaltres el curs passat i que no ens van servir per pujar. Però no ens hem d'obsessionar.

Crec que no. Les limitacions salarials, que han afectat a tothom, han reduït molt les grans diferències. Ja no hi ha clubs amb pressupostos estratosfèrics. Tots ens movem per allà mateix i ja s'està veient que hi ha molt pocs punts entre la zona de play-off i la de descens.

En principi vam confeccionar una plantilla per poder arribar fins a final de temporada. Com és lògic, l'àrea esportiva no s'atura i té sempre controlats jugadors, però dir ara que ens plantegem fer alguns moviments al gener seria molt prematur.

Tenim clar que és un equip molt jove i amb moltes novetats. Li està costant arrencar i no podem estar contents amb els resultats, però sí en la vessant de formació. Hi ha diversos jugadors que participen sovint en els entrenaments del primer equip, un dels quals [Serrano] ja ha debutat a segona A.

És molt aviat i queda pràcticament tota la lliga per endavant. Tant l'entrenador com els jugadors tenen el màxim suport del club. S'ha d'estar tranquil. Ara es tracta de sortir del descens i mirar d'allunyar-se de les últimes places. I anar agafant confiança de mica en mica. No cal mirar els primers llocs quan estàs tan avall.

No és el que ens agradaria, però de moment és el que hi ha.

No. Una part important d'aquest equip està format per jugadors de segon any. Estan preparats i tenen qualitat. Aniran a més i crec que serà una temporada sense sobresalts.

Ni hi penso, en això. Altres anys hem estat més avall i s'ha fet camí amb normalitat, tot i que no cal posar-nos ara en els pitjors escenaris.

Crec que hi ha una relació excel·lent. No només amb el City. També ens ha deixat jugadors l'Espanyol. Som un club de segona amb les nostres limitacions i hem de ser vius. Tant de bo puguem ampliar la relació i fer-la créixer, tot i que sempre reconforten més els jugadors que surten de casa, com Serrano i Joel aquest any, però també els que han sortit de Torres de Palau i ja són a la primera plantilla, que per sort ja són uns quants.