Amb 1,91 m d'alçada, va guanyar amb facilitat el salt a Marc Rovirola, va batre Isaac Becerra i va deixar glaçat Montilivi. Pablo Caballero, que de cop i volta es va convertir en el gran heroi de l'Sporting –per més gols que marqués al Benito Villamarín, el conjunt de Pitu Abelardo necessitava el favor del Lugo– i no ha amagat gestos de complicitat amb els asturians, torna diumenge a Montilivi. És fàcil que, com a mínim quan se'l citi per megafonia i les primeres vegades que toqui la pilota, rebi xiulets de l'estadi. Una altra cosa és que es trobi un ambient hostil, en un dels estadis on es viu amb més tranquil·litat els partits –tot i que, paradoxalment, va tenir una clausura parcial– de tota la segona A. En qualsevol cas, Caballero està preparat per a tot. I assegura que se sent còmode enmig d'un ambient hostil.

“Hi ha qui s'ho pren bé i qui s'ho pren malament. En el meu cas, m'agrada que hi hagi un clima a la graderia”, va assegurar el davanter del Lugo, que va atendre els mitjans a la sala de premsa tres dies abans del partit a Montilivi. L'argentí, de 29 anys, està acostumat a situacions molt més calentes i radicals que la que es pugui viure diumenge a Girona. “Si serà una caldera? Ja ho veurem, no ho sé. Estic preparat. Sóc jugador de futbol, sé a què m'exposo i hi estic acostumat. És molt normal que hi hagi un clima hostil a l'Argentina; no em sorprendrà res.” El jugador defensa que el seu equip, que ja no s'hi jugava res en l'última jornada, va afrontar el duel a Girona amb professionalitat. “Nosaltres anem a Girona a jugar un partit, com vam fer l'any passat. Cadascú fa la seva feina. Jo no vaig fer res més que el meu treball. Si m'odien o m'estimen pel que faig, doncs això ja és cosa de cadascú, i no pas meva.” Si marca, el davanter pensa celebrar-ho “com sempre” ho fa.