Pablo Machín no havia tornat a esplaiar-se gaire sobre el fatídic Girona-Lugo en què el seu equip va perdre l'ascens directe a primera divisió, en el temps afegit de l'últim partit de lliga. El retorn del Lugo a Montilivi era una bona excusa per tornar-ne a parlar. “N'han parlat uns quants jugadors, i segurament hauran dit coses molt sensates i meditades després d'aquests mesos. Això que han dit i el que opina la gent, ho poses tot en una bossa, treus tres o quatre frases i les puc corroborar gairebé totes”, va explicar el tècnic, que va voler separar el partit de demà del record d'aquell dia. “Ja he dit diversos cops que ara no ho hem de veure com un drama, sinó com una temporada històrica. La diferència, a vegades, la marca un pam. Encara ho dèiem l'altre dia, analitzant l'Osasuna-Girona. Per què el linier del dia del Lugo no es va equivocar en el gol anul·lat a Lejeune com ho va fer el de Pamplona? El linier va fer bé la seva feina, però si s'hagués equivocat potser ara parlaríem d'una altra cosa.”

Machín va explicar com va viure els minuts posteriors al drama. “Són sensacions difícils d'expressar. Estàs rabiós, però has de mantenir l'equilibri, perquè ets l'entrenador del Girona i el representes. I quan arribes al vestidor i veus jugadors que s'hi han deixat l'ànima, i sobretot la manera com perdem l'oportunitat de la nostra vida, no tens paraules de consol ni d'alè.” En aquest sentit, va fer aquesta comparació: “Quan anava a peu cap a casa, la meva dona em va dir que mai havia sentit el dolor que suposa perdre un ésser estimat, però que segurament seria semblant. A mi sí que m'ha passat, i és força similar.” El tècnic va indicar: “Això ens fa forts i esperem que tots sapiguem actuar en l'hipotètic cas que ens torni a passar igual.”