Un partit impresentable

Un mal Girona

Els com­pas­sos ini­ci­als no van ser ni de temp­teig. De seguida es va veure que el Girona ofe­ria un per­fil molt baix. L'Alavés tam­poc no feia res de l'altre món i el par­tit tenia tots els ingre­di­ents de ser un matx indi­ge­ri­ble, amb dos equips ben poc dis­po­sats a pren­dre ris­cos exces­sius i espe­rant l'errada del rival. Per desgràcia per al Girona, la pífia no va tri­gar a arri­bar. Toquero va fer de Ney­mar i va dei­xar en evidència Pol Llonch, incapaç de fre­nar un espor­tista amb més per­fil de lle­nya­taire que no pas de fut­bo­lista. L'exju­ga­dor de l'Ath­le­tic va assis­tir Juli en l'1-0 i l'Alavés, amb només 17 minuts, va tenir el par­tit exac­ta­ment on volia.

Si ja era difícil d'expli­car la inclusió de Pol Llonch en l'onze –què hi feia Javi Álamo a la ban­queta, Machín?–, a par­tir de l'1-0 ja no tenia sen­tit que durés un minut més sobre la gespa. Tot i això, el tècnic, que aquest cap de set­mana havia cas­ti­gat Rubén Alca­raz, no el va relle­var fins al des­cans. També seria injust cen­trar totes les crítiques en l'exju­ga­dor de l'Espa­nyol per haver fallat en un mar­catge: els deu com­panys que van sor­tir d'inici també van fer un par­tit entre pastós i molt defi­ci­ent.

El Girona va tenir la sort de l'anada d'olla d'Einar Gali­lea. El juga­dor local, que havia fet mitja dot­zena de fal­tes sense que l'àrbi­tre l'alertés per ben res, va come­tre l'errada de creure's amb la impu­ni­tat total i va fer una entrada a des­temps dos minuts després d'haver vist la pri­mera groga. El Girona va tenir l'opor­tu­ni­tat de jugar més d'una hora amb supe­ri­o­ri­tat numèrica, però va ser incapaç d'incli­nar el par­tit cap a la por­te­ria local. Aquí van aflo­rar totes les limi­ta­ci­ons de l'equip de Machín. Ni pro­fun­di­tat pels car­rils, ni fut­bol d'ela­bo­ració ni cap mena d'argu­ment. Ni tan sols la pilota parada.

També és cert que l'Alavés va embar­dis­sar el par­tit tot el que va poder i una mica més. Amb un juga­dor menys, els juga­dors locals van posar en pràctica l'evan­geli Bor­dalás i van fer sor­tir de polle­guera el Girona. Van tallar el ritme amb fal­tes i més fal­tes, van per­dre tot el temps que van poder, van pro­tes­tar cada acció i van jugar amb el rellotge. Toquero, fins i tot, va dei­xar plan­xat Lejeune amb un cop de puny a l'estómac sense pilota. I el Girona, men­tres­tant, va con­ti­nuar amb un joc pre­vi­si­ble, pla­ner i sense cap tipus de malícia. De fet, la rema­tada més peri­llosa dels visi­tants va ser un rebuig defectuós de Ser­gio Mora que gai­rebé es va con­ver­tir en un auto­gol.

Ni reacció ni cer­vell

El Girona té el mal cos­tum d'hipo­te­car sem­pre algun canvi, cosa que a la llarga impe­deix a Machín fer algun movi­ment molt més neces­sari. El tècnic va gas­tar un pri­mer canvi (Álamo per Llonch) que no hau­ria d'haver fet si el canari hagués jugat d'inici. La segona subs­ti­tució va ser natu­ral (Jairo per Felipe) i la ter­cera, des­con­cer­tant (Coris per Alcalá). Perquè quan estàs per­dent, el pri­mer que et pre­gun­tes quan veus la ban­queta és: per què carai no ha sor­tit Rubén Sobrino?

Amb un home menys, l'Alavés va con­ti­nuar posant rome­gue­res al par­tit, però la cosa se li va esca­par de les mans quan Pac­heco va veure la segona groga i va dei­xar amb deu el seu equip amb 21 minuts (més l'afe­git) per enda­vant.

Era l'esce­nari ideal per al Girona. Machín, però, ja havia per­dut l'ocasió de relle­var Mata, que amb una tar­geta passa a ser un juga­dor doble­ment perillós (per al rival i per al propi equip). I el madri­leny va tri­gar dos minuts a picar l'ham de Manu García, que li va pro­vo­car la segona tar­geta groga i l'expulsió. I, es clar, no és el mateix jugar onze con­tra deu que onze con­tra nou, però la supe­ri­o­ri­tat de dos homes va ser vista i no vista. I amb deu con­tra nou, el Girona va con­ti­nuar espès. Ni va tro­bar espais ni va inqui­e­tar l'Alavés més enllà d'un domini abso­lu­ta­ment estèril, ni va posar a prova Pac­heco amb xuts amb malícia ni va sem­brar el pànic a Men­di­zor­rotza. De fet, ni tan sols va fer pes­si­go­lles a l'Alavés, que va con­ti­nuar fent la seva i desac­ti­vant un per un tots els intents dels giro­nins, que no només van exhi­bir limi­ta­ci­ons fut­bolísti­ques, sinó també una falta de lide­ratge dins i fora de la gespa.