El Girona ha entrat en una espiral perillosa. Incapaç de dissipar els dubtes, que més aviat s'han anat alimentant, l'equip de Pablo Machín viu amenaçat per la zona de descens a segona B, en un context que ni cap rival –tots l'han elogiat i han traduït el seu respecte prenent més precaucions defensives del que és habitual– ni el mateix club s'esperava mesos després de tocar l'ascens a primera amb la punta dels dits. El cas és que el Girona acumula només 14 punts en 13 jornades, i ha de treballar amb la pressió de veure's molt avall. L'equip, que diumenge buscarà tot just la primera victòria com a local –després de sis fracassos–, posa a prova la seva fortalesa mental en un moment delicat.

La confiança i la calma es mantenen, segons es desprèn de les paraules del director esportiu, Quique Cárcel. “Vull donar un missatge de molta tranquil·litat. Si avui tinguéssim 6 o 7 punts més, que és el mínim que hauríem de tenir, estaríem parlant d'una altra situació. La realitat és que som on som i hem d'enfortir el que hem fet bé i intentar millorar el que ens està faltant”, assenyala Cárcel, que admet que la falta de resultats amenaça l'estat mental del grup i que és necessària una bona gestió del context. “És una situació que no és bona per a ningú. Ni per als jugadors, ni per al tècnic ni per al club. Però volem canviar aquesta dinàmica i s'ha de ser optimista, tenir confiança en el treball que s'està fent i sobretot que no ens agafi la por ni les inquietuds. S'han fet bé les coses, sobretot a casa, i per tant hem de seguir aquesta línia i intentar millorar l'encert de cara a gol.”

Les principals mancances, segons el director esportiu, són a l'hora d'atacar. “Els últims cinc partits, ens han creat molt poques ocasions de gol. L'equip treballa molt i és molt solidari, i això és bo. És veritat que a nosaltres ens costa marcar, i això és una cosa més conjunta que hem d'intentar millorar entre tots.” A diferència de partits anteriors, a Mendizorrotza els gironins gairebé no van xutar a porteria, però Cárcel ho relativitza: “Ens va faltar més coherència, més intel·ligència i acabar millor les jugades, però intentar arribar 15 o 16 vegades a porta i que el rival només ho faci un o dos cops crec que és el camí. Contra el Lugo, en la segona part, hi vam posar molta intensitat d'atac, i només va faltar l'encert.”

Com és natural, el rendiment col·lectiu va molt lligat a l'individual, i l'equip necessita un pas endavant d'uns quants jugadors per fer visible una millora molt necessària. L'equip no ha acabat de trobar la manera de fer valer la major possessió que té, arran del respecte dels rivals. “El gran canvi d'aquest any és la percepció que hi ha del Girona. Sembla que hauríem d'estar molt més amunt, i això ens està generant un punt de pressió que crec que no és bo. Hem de tornar a ser aquell club humil, que fer tres punts sigui molt gratificant, i anar sumant llocs en la classificació per fer 51 o 52 punts que ens donin la permanència i tranquil·litat”.