Girona

FELIPE SANCHÓN

DAVANTER I UN DELS CAPITANS DEL GIRONA FC

“Ho veurem tot molt diferent si encadenem dos o tres triomfs”

“Trencar la ratxa va ser molt important, però el que ens estava passant a casa no era ni normal ni lògic: en tots els partits vam tenir possibilitats de guanyar”

No haver fet cap gol no és l'ideal per a un davanter, però seria més preocupant no haver gaudit d'ocasions o no haver creat perill. La pilota ja entrarà

Amb 33 anys, Felipe Sanchón és el jugador més veterà de la plantilla i una de les veus autoritzades del vestidor. El menut davanter, que viu la sisena temporada a Montilivi (en tres etapes diferents), ha acumulat 172 partits de blanc-i-vermell entre lliga i fases d'ascens i 55 gols (arrodonint-ho, un gol cada tres partits). Arribat al primer terç de lliga, ni Felipe ha trobat el camí de les xarxes per dedicar el gol al seu fill Joel (va néixer el dia abans de l'Oviedo-Girona, l'únic partit que s'ha perdut el davanter aquesta temporada) ni el Girona la regularitat necessària, sobretot a Montilivi, per deixar enrere la zona calenta de la classificació.

El Girona té 17 punts, que són 12 menys que els que tenia l'any passat en aquest moment del curs. Un botí molt escàs, no?
Són els que tenim, i aquí sí que no hi podem fer res, tot i que analitzant els partits, sobretot els de Montilivi, estarem d'acord que hem fet curt. No és normal el balanç de casa i, en canvi, això diu molt del que hem estat capaços de fer a fora.
El ritme és de 51 punts a final de temporada. Això vol dir acabar immers en zona de màxim risc, sense tenir la permanència garantida...
No són càlculs reals. En un període petit, això pot donar un tomb considerable. Si encadenem dues o tres victòries ho veurem tot molt diferent. Ara mateix, les distàncies entre els de baix i els de dalt no són significatives.
Al setè intent (novè si comptem els dos últims partits de la lliga passada) han aconseguit treure's de sobre el malefici de Montilivi. Com s'explica que li hagi costat tant a l'equip guanyar a casa?
No té una explicació lògica perquè no és normal el que ens ha passat. Agafant els partits de casa un per un [Numància, Osca, Llagostera, Almeria, Saragossa i Lugo], la realitat és que hem tingut possibilitats de guanyar-los tots i d'haver sumat molts més punts dels que tenim. Però no en farem de res de recordar-ho. L'important és que contra l'Albacete vam trencar la ratxa i que el 3-0 ens va anar molt bé per a la confiança i per no caure en descens.
Hi ha 14 punts entre el líder i el cuer. I 7 entre el descens i la zona de ‘play-off'. Es mantindrà la igualtat fins al final?
Això sembla. De moment l'Osasuna ha començat fort, però s'ha de veure si aguantarà el ritme. I per sota, ningú no es despenja, cosa segur que encarirà la permanència respecte a les últimes temporades. Hi haurà lluita pertot arreu.
A diferència de l'any passat, Machín no troba l'onze ideal...
Els resultats marquen la pauta. El curs passat tot sortia rodat i el millor era no tocar res. Segur que si estiguéssim a dalt, hi hauria un onze més definit. De tota manera, el tècnic té molt per triar sense que es perdi qualitat. Això és bo.
Vostè, el curs passat, ja havia marcat deu gols i enguany encara no s'ha estrenat, tot i que disposa de molts minuts. Està obsessionat?
No. Estic tranquil. És evident que no són els números ideals per a un davanter, però estaria més preocupat si no hagués gaudit d'ocasions o no hagués generat perill. Penso que és qüestió d'encert i que tard o d'hora la pilota entrarà. De moment tinc minuts, la confiança del mister, cosa que per a mi és important.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)