És difícil d'explicar. Quan un juga a casa vol aconseguir victòries per a la seva afició i no les estem aconseguint, tot i que per joc i per sensacions penso que estem millor que altres anys. Ens vam treure un pes de sobre guanyant l'Albacete i aquesta setmana volíem reafirmar-ho contra el Còrdova, però vam fer un petit pas enrere que haurem de rectificar dissabte que ve contra l'Elx. Tots sabem que tenim capacitat per fer-nos forts a casa i que podem ser un bon equip, però el mister ja ens ha avisat que hem de canviar alguna cosa, perquè només amb bon joc no n'hi ha prou. Ens falta poder ser més incisius a dalt i no perdonar tant.

Sembla que no pugui ser, però és així. En els vuit partits de casa hem tingut més i millors ocasions que el rival, però si només n'hem guanyat un vol dir que no s'estan fent totes les coses bé. I això preocupa, perquè l'equip veu que fa molt per guanyar, però no ho aconsegueix. I possiblement el partit que no va ser tan bo o brillant va ser el que vam guanyar. I per 3-0. Altres rivals es tanquen més, ens donen la pilota i malgrat que per joc els superem, els resultats acaben dient el contrari. Però hem de persistir en aquesta línia i no encendre alarmes, tot i que guanyar comença a ser urgent.

Personalment, m'agrada jugar molt més a Montilivi que no pas a fora. Aquí tinc el caliu de la meva gent, i sento que l'equip juga millor a casa que a fora, que som dominadors i que tenim ocasions. No és cap problema jugar a l'estadi, al contrari. Crec que és qüestió de dies que sumem els partits de Montilivi per victòries. A fora sí que són ja partits diferents. Som un equip al qual no el preocupa estar al darrere de la pilota i replegats.

Jo, veient l'equip, et diré que no. Però tampoc s'ha de ser il·lús i s'ha de veure que estàs més a prop de baix que de dalt. Està clar que si seguim amb els mateixos números com a locals, l'equip patirà per mantenir la categoria. Però també et garanteixo que les victòries com a locals estan molt a prop d'arribar, començant per la de dissabte.

Això és el que ens permetria fer un salt en la classificació. Ara fins i tot queda lluny pensar a enllaçar dues victòries, perquè acabem de perdre. Ara toca guanyar l'Elx i quan s'hagi aconseguit ja pensarem a guanyar a Mallorca i mirar d'arribar al parèntesi de Nadal en una posició més tranquil·la i sense haver d'estar tan pendents de les posicions de baix, perquè la calma també ens portarà al camí de les victòries.

Per descomptat. L'any passat vam arribar fàcilment als dos dígits i vam posar aviat a davant el dos, el tres, el quatre... Aquest any tot va molt més lent. Tenim moltes ganes d'arribar als 20 o 21 i se'ns està resistint. El dèficit de triomfs és important, però si filem prim, el joc no és gens dolent. Ho diuen els entrenadors rivals i ho entén també així la nostra afició, que no té cap retret per a l'equip. Al final, tot caurà pel seu propi pes i l'equip volarà perquè té capacitat per fer-ho.

Dir que tots hem passat un estiu complicat és una obvietat. L'hem passat els que ens hem quedat, els que van marxar, el cos tècnic, l'afició, les famílies... Té molt mèrit haver sabut conviure amb tot el que va passar. Hi ha mil records que t'hi tornen a portar i que et fan pensar en la desgràcia de l'últim partit de l'any passat. Els records estan a flor de pell. La gent encara et pregunta per aquell partit. I també et vénen coses al cap quan veus per televisió un Sporting-Las Palmas o partits del Betis, equips amb els quals t'ho vas jugar tot fa ben pocs mesos. Crec que tot just ara s'està començant a fer net. Personalment, ho vaig pagar al principi de temporada, en què no vaig poder oferir un rendiment similar al del curs passat. Crec que ningú va desconnectar a l'estiu, però ara començo a veure que aquest episodi s'està revertint, tot i que no tinc cap dubte que són els moments més difícils de la vida esportiva de cadascun dels membres que vam formar aquella plantilla.

Sí. Crec que sóc un jugador més respectat en la categoria. Al principi ser un desconegut em permetia tenir un pèl més de llibertat amb la pilota i en els xuts. Diumenge, contra el Còrdova, hi va haver una acció en què Luso em va tapar l'esquerra perquè hagués de xutar amb la dreta, cosa que va fer de manera molt encertada, perquè no vaig executar bé el xut. Notes que els rivals t'estan més a
sobre i et tenen ben estudiat.

És evident que és fruit del nerviosisme, que les coses no estan rutllant prou bé, que a l'inici el meu rendiment no era l'esperat... Tot plegat et provoca un neguit. De vegades, he fet entrades més fortes en situacions que no tocaven. I també he vist algunes targetes per indignació amb els àrbitres. Diumenge, crec que hi ha un cop de colze a Kiko en l'acció prèvia al 0-1 i em desespero quan sí que veu una petita empenta d'Alcalá i li anul·len el gol. Li recrimino i té raó d'amonestar-me, perquè les maneres no són les millors.

Sí. Sempre he dit que tinc la confiança de l'entrenador, però el fet de quedar-me fora de l'onze va ser una novetat. Al seu moment em va costar digerir-ho, però vaig entendre que era un toc d'atenció, que es feia pel meu bé, perquè no estava oferint el millor de mi mateix. El mister m'ho va fer veure, em va fer saber que esperava molt més de mi i que volia recuperar la meva millor versió. Crec que va ser un toc d'alerta que em va anar molt bé, perquè penso que s'està tornant a veure una molt bona versió de mi.

Sense cap mena de dubte em veia a primera amb el Girona. Però un cop l'equip no va aconseguir l'ascens, ja no. No m'hi veia, perquè tot i que tinc constància que hi va haver interès per mi, no sé si molt o poc, és clar que tenia una clàusula de rescissió altíssima [900.000 euros] que ningú podia assumir per a un jugador que només feia un any que era a segona A. Si hagués quedat lliure, crec que hauria estat una altra història.

Hi ha contactes i converses. Tothom sap que jo sóc d'aquí, de la casa, que m'estimo el Girona com el club de la meva vida i que res m'agradaria més que seguir-hi vinculat, però és clar que des de fa molts anys progresso futbolísticament i no em vull aturar aquí. M'agradaria seguir evolucionant, ja sigui al Girona o en un altre lloc.

Els jugadors que el club vol renovar sabem que hi ha aquest projecte al darrere i que és molt ambiciós. Crec que el Girona aviat tornarà a estar a prop d'aconseguir un ascens. Quan s'aposti des del principi per fer un equip pensat únicament per pujar a primera, hi haurà un projecte al darrere que ens convidarà a ser-hi, i res a la vida m'agradaria més. Renovar seria amb l'únic objectiu d'aconseguir en els anys que estigués aquí un ascens.

Crec que aquest any pensar en ascensos és ser poc realista. Aquest any hem de ser conscients que ens toca mantenir la categoria sense patir, i si en les últimes jornades estem més a prop del sisè que dels últims, podem començar a pensar en un hipotètic play-off. Però el primer és assegurar l'estabilitat del club, que és la continuïtat a segona A.

De les dues maneres. S'ha girat el triangle. Jugar amb Pere i Felipe és molt fàcil. Amb Pere, perquè allà on no arribes tu hi arriba ell, i amb la pilota també està aconseguint tenir molt més criteri; i amb Felipe, perquè és un dels millors jugadors de la categoria, té una gran capacitat de sacrifici i molta solidaritat en les ajudes. A més, sempre troba el seu espai, i crec que n'hem d'abusar a l'hora de fer passar pilotes per ell o per Borja [García], que és un altre jugador determinant i que sempre mira endavant. No ha fet 17 gols a segona A o ha jugat a primera per casualitat. En cada entrenament li veiem el nivell i és un luxe tenir-lo a la plantilla.

Sí. I m'hauria agradat que hagués llançat el penal perquè li hauria donat la confiança de tornar a marcar, però tothom sap que acabarà amb set o vuit gols, encara que a l'equip li dóna moltes més coses.

Les victòries porten alegria a qualsevol vestidor, però ara que no estem guanyant tan sovint, el cert és que tenim molta sort amb la plantilla que tenim. És un luxe, de veritat.

Per mi són exemples. És per treure's el barret l'actitud que tenen, que és de 10. S'entrenen com el que més, estan al costat dels companys, volen ser partícips de tot el que està passant... Sí que és cert que poden estar molestos perquè ara no juguen tant, però són futbolistes que han de ser importants i que ho seran segur, perquè estan cridats a tenir un paper cabdal en els partits i en el dia a dia.

No és una cosa que depengui de mi, però la meva opinió és que veig la plantilla ben compensada, amb totes les posicions doblades i un equip molt vàlid. No crec que sigui la solució portar X jugadors, perquè les experiències així ho diuen i sobretot perquè és qüestió de dies que revertim la situació.