L'any acaba amb una sensació dolenta. Hem anat de més a menys, sobretot accentuat amb les últimes tres derrotes. Abans d'aquest punt havíem aconseguit tenir una consistència defensiva bona que ens havia fet perdre només tres partits fins aquesta mala ratxa. I és que en tres partits hem perdut els mateixos enfrontaments que en els anteriors quinze. Potser sí que mereixíem algun punt més, però quan ets tan fràgil a la teva àrea i no ets contundent a la contrària passa això. A tots ens fa ràbia, però estem en una situació molt semblant a la del curs passat, en què vam acabar la primera volta amb 25 punts.

Tots els entrenadors i clubs haurien de tenir clara la seva manera de jugar. Jo intento aplicar la idea amb què crec que puc treure el millor rendiment dels meus futbolistes. Crec que és la més atractiva i els demanem gaudir de la pilota. Hi ha moltes propostes i maneres de fer les coses. El que és clar és que no ens arriben gairebé a la nostra àrea i som capaços de defensar-nos bé amb la pilota, però darrerament no hem estat bé a l'àrea rival. No hem estat efectius i els punts que tenim, justos o injustos, són els que el futbol ens ha donat.

Suposo que és llei de vida. Ara bé, si l'any passat en aquests moments de temporada ens vam dir que el primer era salvar la categoria i anar partit a partit, crec que ara ho hem de fer igual. En els primers partits de la segona volta ens hem de consolidar, demostrar que no tindrem problemes i que no mirarem avall. Després els darrers deu partits els hem d'afrontar amb la màxima ambició i amb la sensació que ens podrem apropar a la part alta. Esperem que passi el mateix que va passar el curs passat, tot i que el que vam fer és difícil de repetir.

Suposo que són ratxes i s'acabarà aviat. L'any passat guanyàvem partits en l'afegit i tot era diferent. S'hi afegeixen altres factor, com que Javi Revert ha estat lesionat i suma sis gols, quan el més normal en aquestes dates és que en porti més d'una desena. Potser també l'inici de pretemporada, amb partits de copa Catalunya intensos i entre setmana, ens ha restat frescor. Esperem ara recuperar gent, ja que gaudim de la plantilla que més o menys volíem amb les últimes incorporacions de Moha i d'Èric Vilanova.

A mi el carnet d'identitat m'és igual. Si són joves i em demostren que volen, aniré a mort amb ells. Si són més grans com Roger Vidal i tenen l'actitud que té ell, també. És un exemple per a tots, ha de ser un mirall per als joves. En Roger és un líder silenciós i demostra amb fets el que ha de ser un referent en un equip de futbol. Sí que és cert que m'agrada treballar amb els joves per formar-los, ajudar-los i veure com creixen.

Roger Brugué ens ha de donar grans tardes. L'hem reconvertit i l'hem transformat en un jugador total, molt vertical, amb joc per dins... I de l'Èric, poca cosa més puc dir. És un jugador molt important en la categoria i s'ha de marcar com a objectiu jugar al màxim nivell, independentment de voler que l'estiu passat jugués amb nosaltres. L'objectiu per als joves ha de ser arribar al futbol professional. Nosaltres els intentem ajudar

Crec que no passarà com la temporada passada i no hi haurà tanta lluita per la quarta posició, ja que els equips s'escaparan. Sempre hi ha les clàssiques sorpreses que enguany són els acabats de pujar. El Júpiter té el mèrit afegit de tenir una proposta atractiva, amb bon joc i continuïtat. A altres els està costant, però l'Europa té un equipàs. El tema del Sabadell B també va a part. Crec que són l'equip més fort del grup, però si el primer equip no té possibilitats d'ascens a segona A la seva plaça quedarà lliure a dalt. De totes maneres, ara no ens toca pensar en aquest afer.