La sensació és estranya. Vam començar jugant molt bé a futbol, però els resultats no acompanyaven i acabem l'any sense jugar tan bé i, desgraciadament, perdent. És una llàstima, però veig que l'angoixa es comença a manifestar i serà el principal problema que tindrem en els propers partits. No estem lluny de la permanència, però sí a una distància superior de fa setmanes. Ens hem d'intentar calmar i que l'ansietat no ens impedeixi jugar bé, ja que només jugant bé estarem a prop de guanyar els enfrontaments.

Per sort, hi ha les estadístiques que ho poden dir. Hi ha vuit equips que han perdut més partits que nosaltres, un altre grup d'equips que fa menys gols i un altre que n'ha encaixats més en contra. Això normalment marca la classificació i no tenim números per anar cuers. Sí que els empats ens estan penalitzant molt, i és que, només que dels nou empats, un parell fossin victòries, el salt seria gran. En algunes coses, els números ens diuen que estem fent bé les coses; en d'altres, que ens falta una mica per guanyar.

Sí. No estem en disposició de firmar jugadors d'aquest nivell o que estiguem segurs que el podrem utilitzar regularment. És impensable anar a fitxar un jugadors de la mateixa categoria i grup que el nostre. De fet, fins fa quinze dies, em pensava que era impossible, ja no legalment, sinó èticament. Hi ha gent que l'ètica però, se la passa pels pebrots. És el món en què vivim, això és una selva i hi ha alguns que només miren per ells mateixos. Canviar una peça com l'Aleix ens costarà molt. Econòmicament no podrem, però esperarem la bona voluntat d'algú, buscar una cessió, etc. Ho intentarem tot fins que no hi hagi cap opció més.

No pas del Palamós. Respecto el club i la institució, de fet li tinc estima, ja que hi han passat molts amics meus i n'hi ha que encara hi són. El fet que una persona actuï de determinada manera no desprestigia una entitat com el Palamós. Hi haurà gent que pensarà que l'impresentable sóc jo, però jo ho penso d'altra gent. Cadascú amb la seva consciència.

Igual. No només perquè ens costi fer venir jugadors, sinó perquè n'hi ha que marxen. L'economia és un problema i la geografia també. Hi ha un desplaçament, menys mercat i tot es fa més complicat que en llocs com Granollers o el Masnou. Intentarem ser imaginatius i buscar fórmules amb cessions. L'Olot ens està ajudant molt i mirarem si poden fer un altre esforç o, fins i tot, el Girona si creuen oportú donar minuts a algun jugador seu a tercera.

A curt termini és evident. Però hi ha un altre vessant de la nostra feina, com el futbol de base, que és a anys vista. Passa el de sempre, però. Fa pocs dies que vam rebre un correu electrònic del Girona que ens demanava si alguns jugadors nostres podien entrenar-se amb ells. És molt complicat tot, i és que fa cinc mesos els feien fora dels seus equips i ara els truquen. Nosaltres estem encantats, pels nois i pel club, ja que vol dir que alguna cosa fem bé. Pel que fa al primer equip ha d'intentar com sigui salvar la categoria. Segurament no és tan dramàtic per al Peralada perdre la categoria que per a altres clubs, però no hi renunciem, ja que creiem que tenim pes i ganes per fer-ho.

Del Júpiter no em sorprèn res. És un equipàs amb uns jugadors espectaculars per a la categoria. El Granollers va començar amb dinàmica positiva, i això ajuda molt un acabat de pujar de categoria, però el que sí m'està sorprenent és el bon nivell que hi ha aquesta temporada. No m'estranya que a equips com ara el Figueres, l'Europa i el Terrassa els estigui costant estar a la part alta de la taula. Hi ha nivell, i més que n'hi haurà. Aquest any és tot molt dur, serà complicat, però la igualtat, de moment, ens està anant bé per seguir vius i estar a prop.