IGNASI MIQUEL
CENTRAL DE LA PONFERRADINA
“Treballaré per tornar a l'elit”
“A fora de casa no estem jugant gaire bé, i això fa que ens costi sumar punts, hem de reaccionar”
“No estan gaire fins, però tenen bons jugadors. Són perillosos per les bandes i creen ocasions”
Vaig fitxar per la Ponfe per començar de zero i tornar a sentir-me futbolista. És un pas enrere per fer-ne dos endavant
Amb l'Arsenal de Wenger vaig tastar el millor del futbol, i sempre et queda l'espina clavada de tornar al nivell més alt
Ignasi Miquel (Corbera de Llobregat, 28-09-1992) ja té 23 anys, però sempre serà recordat pel seu fitxatge per l'Arsenal quan només en tenia 16, després de passar pel futbol de base de l'Espanyol, el Barça i el Cornellà. Al conjunt gunner, el central va tastar l'elit, però l'aventura a Anglaterra no va acabar com esperava i l'estiu passat va decidir firmar amb la Ponferradina (2a A) per començar de zero. “Fer un pas enrere per fer-ne dos endavant”, explica el mateix Ignasi Miquel, que a Ponferrada ha recuperat les sensacions i ja té entre cella i cella superar el Girona a Montilivi en el que serà un partit entre dos equips necessitats.
La Ponferradina visita el Girona immers en una mala dinàmica (només han sumat un punt dels últims dotze). Toca reaccionar.
Sí, sobretot a fora de casa no estem jugant gaire bé, i això fa que ens costi sumar punts, hem de reaccionar. Ara ens vénen dos partits seguits a domicili contra el Girona i l'Elx i esperem millorar els resultats, perquè estem necessitats de punts.
S'enfrontaran amb un rival que tampoc passa el seu millor moment. Serà un duel d'equips necessitats.
Sí, perquè el Girona tampoc està gaire fi i també necessita puntuar. Segur que els dos equips hi posarem moltes ganes i sortirem a guanyar des del primer instant.
A Montilivi esperaven tenir l'equip més amunt. Sorprèn veure el Girona a tocar del descens?
Sí, i més després del que van fer el curs passat. Tenen equip per estar molt més amunt, però la lliga està molt igualada i, enllaçant dos o tres bons resultats, et pots veure a dalt. El Girona ara potser no passa un bon moment, però té bons jugadors, és perillós per les bandes i crea ocasions de gol. Així que haurem d'estar molt atents a totes les centrades i a les pilotes mortes.
La Ponfe està a mitja taula. És aquest l'objectiu, el d'estar a la zona tranquil·la?
Sempre comences amb l'objectiu d'assolir la permanència, però tenim un bon equip i sabem que si fem les coses bé l'objectiu pot canviar. Però nosaltres toquem de peus a terra i primer volem assegurar la salvació.
Fins ara ha jugat 1.379 minuts repartits en 16 partits, amb 15 titularitats. Feia temps que no jugava tan regularment.
Sí, però un sempre en vol més, i més quan l'equip no guanya i encaixa gols, ja que sóc defensa. No sóc gens conformista, sempre vull fer-ho millor per ajudar que tot l'equip en general tingui un millor rendiment. Però en l'aspecte personal sí que estic content, perquè feia un parell d'anys que no jugava gaire i aquí m'han donat l'oportunitat de fer-ho.
Va passar pel futbol de base de l'Espanyol, el Barça i el Cornellà abans de firmar per l'Arsenal quan només tenia 16 anys. Al llarg de tres cursos amb els ‘gunners' va disputar disset partits oficials, entre els quals cinc de la Premier League i un de la Champions. No tothom ho pot dir, això.
I tant, és el que em dóna empenta per intentar tornar al nivell més alt del futbol, perquè ja he provat l'elit i, vulguis o no, sempre tens aquesta espina clavada. Treballaré per intentar tornar a una de les millors lligues del món.
Què me'n diu, d'Arsène Wenger?
Doncs només en puc dir coses bones, perquè ell em va donar l'oportunitat quan jo era molt jove. Em va fer jugar més de quinze partits oficials amb l'Arsenal, i li estic molt agraït. A vegades sí que pensava que hauria pogut jugar més, però són decisions tècniques, i tampoc hi pots fer res.
Després de l'Arsenal va tenir dues experiències en la segona divisió anglesa que no van anar gaire bé. Aquest estiu va decidir canviar d'aires i va fitxar per la Ponferradina, de la segona divisió A. Què el va fer decidir?
Va arribar un moment que a Anglaterra, sobretot per la filosofia de joc que tenen allà, no tenia gaires minuts, i quan va sortir l'opció de la Ponferradina no m'ho vaig pensar. Era una oportunitat de tornar a començar, de tornar a sentir-me futbolista, de jugar, de disfrutar al camp, i estic contentíssim amb la decisió que vaig prendre. A vegades és necessari fer un pas enrere per fer-ne dos endavant. He tastat el millor del futbol amb l'Arsenal, és cert, però jo m'adapto a qualsevol situació, i aquí a la Ponferradina no em puc queixar, també ho tinc tot.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimarts,2 juliol 2024