Temps afegit a Mendizorrotza. El Nàstic va guanyant i Achille Emana, aprofitant els espais concedits per un rival que busca el gol amb desesperació, condueix un contraatac. L'acompanya a la seva dreta Stephane, un futbolista dotze anys més jove. És el seu germà. L'opció més senzilla és tirar a matar, perquè el gol és qüestió de superar un porter venut en l'un contra un. Però no. Tot i tenir classe de sobres per culminar l'ocasió, l'Achille fa allò que li havien ensenyat a casa de menut, abans d'iniciar un periple futbolístic que l'ha dut a l'elit: compartir. Passada lateral i gol de Stephane, que va marcar la seva primera diana en el futbol professional.

La carrera dels dos germans va connectar amb aquesta acció, però estan en moments vitals antagònics. Achille és un futbolista contrastat i enfila l'última etapa d'una prolífica carrera que vol tancar disfrutant, i Stephane sua cada matí al municipal de la Pobla perquè es vol fer un nom en això del futbol. L'últim punt concordant entre els dos va ser l'estiu del 2008, quan el germà gran va fitxar pel Betis i el petit, amb 14 anys, es va incorporar a les categories inferiors del club andalús, des d'on ha anat creixent fins a arribar al filial del Nàstic. A la Pobla és el referent ofensiu: ha fet 8 gols a segona B. Imaginar-se vuit anys enrere el que va passar diumenge hauria estat somiar truites, però la trajectòria que han seguit els dos en els últims mesos feia pensar que això podria passar. Ho deixava entreveure fa unes setmanes Stephane i ho va recordar després de l'1-3 al camp de l'Alavés: “Fa temps que penso que seria una alegria marcar amb una assistència del meu germà i s'ha fet realitat.” Una satisfacció doble, vaja: marcar a segona A i fer-ho com vols.