Notable alt, aprovat justet i suspens
El Nàstic, amb la inèrcia de l'ascens, treu la millor nota dels equips catalans i el Girona i el Llagostera tanquen una primera volta per sota les expectatives i tenen molts deures per fer en la segona
Els tarragonins miren amunt i els gironins insinuen una reacció, però els llagosterencs hauran de vorejar la perfecció per salvar-se
Completada la mitja marató (21 jornades), el Nàstic és el millor equip català de segona A, molt per davant del Girona i el Llagostera, que estan per sota les expectatives després d'una primera meitat de lliga que ha generat dubtes i provoca inquietud pel que fa al futur immediat. No hi ha dubte que la inèrcia de l'ascens ha jugat a favor del Nàstic de la mateixa manera que la crueltat del no ascens ha estat una factura que el Girona ha pagat molt cara a nivell emocional. El Llagostera, en el seu segon any en la categoria (diuen que el més difícil de tots), no se n'acaba de sortir.
El Nàstic
És en la temporada passada on cal buscar les claus del bon rendiment del Nàstic, setè a un sol punt de les places de fase d'ascens: ha mantingut el tècnic, Vicente Moreno; la columna vertebral, la personalitat i la idea de joc que li van permetre regnar amb mà de ferro a segona B, i tot plegat s'ha demostrat vàlid per a la categoria de plata, gràcies també a la inèrcia guanyadora i a la confiança que dóna l'eufòria de l'entorn.
L'equip grana s'ha mostrat pràctic i eficient, però també ha mostrat estones de bon futbol, sobretot al Nou Estadi. Vicente Moreno va començar confiant en el bloc de la temporada passada, amb futbolistes com ara Reina, Molina, Mossa, Rocha, Jean Luc i Marcos, que no han notat en excés el canvi de categoria i mantenen un bon nivell, i mica en mica els fitxatges de l'estiu han anat donant a l'equip grana un plus de qualitat, especialment Emana i Tejera. Els 33 punts acumulats, 13 respecte les places de descens, fan que per arribar als 50 que asseguren la permanència, l'objectiu que manté el Nàstic, només calgui sumar-ne la meitat dels aconseguits fins ara. Tot i que no està entre els sis primers, el Nàstic s'ha passat fins ara més jornades dins la zona d'ascens (14) que fora (7).
La segona volta es presenta, per al Nàstic, amb optimisme i ambició, però també caldrà veure com gestionen els grana una segona volta que es pot arribar a fer molt llarga i també els nombrosos moviments, tants altes com baixes, que està patint en el mercat d'hivern un bloc que funciona molt bé.
El Girona
El Girona és l'únic equip que no ha trepitjat en tota la primera volta ni els llocs de fase d'ascens ni tampoc la zona de descens, tot i que sempre ha estat més a prop de les brases que no pas de la tranquil·litat. La gran rèmora de l'equip de Machín ha estat a Montilivi. Fins a 20 punts hi han deixat escapar els blanc-i-vermells. Tot i això, les dues últimes victòries a casa fan pensar que l'equip ha trobat per fi la fórmula.
Això no treu, però, que hi hagi molts aspectes que han grinyolat. D'entrada, el 3-5-2 que gairebé ningú no va aconseguir desactivar la temporada passada ja ha presentat algunes escletxes. A nou punts del sisè classificat, tothom té clar que el primer objectiu és escapar del perill i arribar com més aviat millor als 50 punts.
El Llagostera
L'equip blaugrana té molta feina per fer en aquesta segona volta. La dinàmica del primer tram del curs ha estat ben clara: a casa, han estat competitius i hi han obtingut un bon rendiment –16 punts de 30 possibles–, però tot el que s'ha guanyat a Palamós ha estat insuficient per culpa del nefast benefici a fora, a on només han sumat un punt de 33 possibles. Per enfilar la reacció i el camí cap a la permanència cal fer una segona volta que voregi la perfecció, i que com a mínim iguali la trajectòria del curs passat en què es van sumar 35 punts en el segon tram de la lliga.