Cristian Herrera va aterrar a Montilivi i, tot i que es va perdre l'entrenament que la plantilla del Girona va fer al matí a Peralada, ja va participar amb normalitat en el de la tarda, bona part del qual va ser al gimnàs. Unes hores abans, l'últim fitxatge d'hivern del Girona va fer la presentació, es va posar la samarreta amb el dorsal 16 –el que duia Vivi– i va trepitjar la gespa. “Estic molt content de ser aquí, amb moltes ganes i il·lusió”, va assegurar el jugador, que tanca una plantilla llarga i competitiva.

El Girona ha pensat en Cristian Herrera no directament com a solució d'urgència, sinó sobretot en clau de futur, tal com va reconèixer Quique Cárcel. El present, però, no és secundari, ni de bon tros. Començant per la voluntat del jugador, àvid de fer un pas endavant després d'una etapa tan breu com fosca amb l'Almeria. “Vull estar disponible com més aviat millor, guanyar-me un lloc i que passi això ja. És al camp on m'agrada ser.” L'Almeria, el club amb el límit salarial més alt de segona A, se'l va endur un cop es va desvincular de l'Elx, però l'ha fet jugar poquíssim –217 minuts repartits en nou partits– i no ha celebrat cap gol seu. “Hi vaig anar amb una intenció, d'aportar el meu treball a l'equip, i per diversos factors, no només tècnics, no vaig jugar. Ara no vull desgastar-me en això perquè no en trec res, però no només eren temes esportius”, va assegurar el canari.

A punt de fer 25 anys, Cristian Herrera confia recuperar a Montilivi la projecció que havia mostrat a l'Elx, amb el qual va disputar 47 partits a primera (4 gols) després d'haver marcat 13 gols en 14 partits amb el filial, a segona B. “L'Elx ha estat la meva segona casa. És on més amunt he arribat i és una pena que passés tot allò que va passar l'estiu passat.” Va ser precisament un excompany a l'Elx B, Cifuentes, qui va empènyer Herrera a acceptar l'oferta del Girona: “L'any passat havia seguit força la segona A i el Girona. I Cifu, que és com un germà, em va dir meravelles del club, molt familiar i amb unes expectatives que cada vegada van a més. És un club seriós i familiar i crec que el seu futbol em beneficia”, va explicar el davanter.

Herrera completa una davantera molt farcida –Lekic, Jairo, Mata, Rubén Sobrino, i més per a la mitja punta, Felipe i Borja García–, però no s'espanta: “Sé que hi ha molta competència, però arribo amb moltes ganes, molt il·lusionat, i ho donaré tot.” Malgrat la falta d'oportunitats a l'Almeria –no juga des del 13 de desembre–, l'últim fitxatge del Girona es veu preparat: “M'he mantingut en forma i, gràcies a Déu, estic perfecte.” Serà Pablo Machín qui haurà de decidir si el veu a punt per debutar ja diumenge, contra el Nàstic, o ajorna l'estrena fins que hagi acumulat algun entrenament més.

El director esportiu del Girona va admetre que tant fa dos anys com l'estiu passat va voler fitxar Cristian Herrera però li va ser impossible. “Ara, per circumstàncies, tenim la sort que el tenim, i n'estic molt content. Crec molt en ell”, va explicar Quique Cárcel, que veu en el jugador característiques diferents de les dels companys a la davantera. “Té mobilitat, finalitza amb molta facilitat i és molt jove i amb moltes ganes de fer coses.”