Cris­tian Her­rera va ater­rar a Mon­ti­livi i, tot i que es va per­dre l'entre­na­ment que la plan­ti­lla del Girona va fer al matí a Pera­lada, ja va par­ti­ci­par amb nor­ma­li­tat en el de la tarda, bona part del qual va ser al gimnàs. Unes hores abans, l'últim fit­xatge d'hivern del Girona va fer la pre­sen­tació, es va posar la samar­reta amb el dor­sal 16 –el que duia Vivi– i va tre­pit­jar la gespa. “Estic molt con­tent de ser aquí, amb mol­tes ganes i il·lusió”, va asse­gu­rar el juga­dor, que tanca una plan­ti­lla llarga i com­pe­ti­tiva.

El Girona ha pen­sat en Cris­tian Her­rera no direc­ta­ment com a solució d'urgència, sinó sobre­tot en clau de futur, tal com va reconèixer Qui­que Cárcel. El pre­sent, però, no és secun­dari, ni de bon tros. Començant per la volun­tat del juga­dor, àvid de fer un pas enda­vant després d'una etapa tan breu com fosca amb l'Alme­ria. “Vull estar dis­po­ni­ble com més aviat millor, gua­nyar-me un lloc i que passi això ja. És al camp on m'agrada ser.” L'Alme­ria, el club amb el límit sala­rial més alt de segona A, se'l va endur un cop es va des­vin­cu­lar de l'Elx, però l'ha fet jugar poquíssim –217 minuts repar­tits en nou par­tits– i no ha cele­brat cap gol seu. “Hi vaig anar amb una intenció, d'apor­tar el meu tre­ball a l'equip, i per diver­sos fac­tors, no només tècnics, no vaig jugar. Ara no vull des­gas­tar-me en això perquè no en trec res, però no només eren temes espor­tius”, va asse­gu­rar el canari.

A punt de fer 25 anys, Cris­tian Her­rera con­fia recu­pe­rar a Mon­ti­livi la pro­jecció que havia mos­trat a l'Elx, amb el qual va dis­pu­tar 47 par­tits a pri­mera (4 gols) després d'haver mar­cat 13 gols en 14 par­tits amb el filial, a segona B. “L'Elx ha estat la meva segona casa. És on més amunt he arri­bat i és una pena que passés tot allò que va pas­sar l'estiu pas­sat.” Va ser pre­ci­sa­ment un excom­pany a l'Elx B, Cifu­en­tes, qui va empènyer Her­rera a accep­tar l'oferta del Girona: “L'any pas­sat havia seguit força la segona A i el Girona. I Cifu, que és com un germà, em va dir mera­ve­lles del club, molt fami­liar i amb unes expec­ta­ti­ves que cada vegada van a més. És un club seriós i fami­liar i crec que el seu fut­bol em bene­fi­cia”, va expli­car el davan­ter.

Her­rera com­pleta una davan­tera molt far­cida –Lekic, Jairo, Mata, Rubén Sobrino, i més per a la mitja punta, Felipe i Borja García–, però no s'espanta: “Sé que hi ha molta com­petència, però arribo amb mol­tes ganes, molt il·lusi­o­nat, i ho donaré tot.” Mal­grat la falta d'opor­tu­ni­tats a l'Alme­ria –no juga des del 13 de desem­bre–, l'últim fit­xatge del Girona es veu pre­pa­rat: “M'he man­tin­gut en forma i, gràcies a Déu, estic per­fecte.” Serà Pablo Machín qui haurà de deci­dir si el veu a punt per debu­tar ja diu­menge, con­tra el Nàstic, o ajorna l'estrena fins que hagi acu­mu­lat algun entre­na­ment més.

El direc­tor espor­tiu del Girona va adme­tre que tant fa dos anys com l'estiu pas­sat va voler fit­xar Cris­tian Her­rera però li va ser impos­si­ble. “Ara, per cir­cumstàncies, tenim la sort que el tenim, i n'estic molt con­tent. Crec molt en ell”, va expli­car Qui­que Cárcel, que veu en el juga­dor carac­terísti­ques dife­rents de les dels com­panys a la davan­tera. “Té mobi­li­tat, fina­litza amb molta faci­li­tat i és molt jove i amb mol­tes ganes de fer coses.”