Ja fa setmanes i setmanes que els jugadors de l'Olot arrosseguen un maldecap terrible, d'aquells que t'ho fan veure tot fosc. No han abaixat els braços i l'han intentat combatre amb totes les seves forces; fins i tot, hi ha hagut dies que han estat molt a prop d'esborrar-lo, però la realitat és dura i mai no els ha marxat, fins al punt que ja s'ha fet del tot insuportable. Només es curarà amb una aspirina miraculosa i la part positiva és que existeix: és la victòria. La negativa és que aquesta no es compra, sinó que es guanya damunt d'un rectangle de joc on cal marcar més gols que l'oponent. Precisament, el que li ha faltat a l'equip de Rodri. L'entrenador no es cansa de recordar que el joc de l'Olot és bo, però també ha de lamentar que, a hores d'ara, no és efectiu. L'enèsim capítol de la història de sempre es va viure ahir a l'estadi municipal, on menys gent que mai aquesta temporada va patir una nova decepció en forma d'un empat que no soluciona cap problema. Sobretot en la primera meitat, l'Olot va ser superior al Badalona, però no el va poder superar. La falta de gol és alarmant, malgrat que els davanters mai no han deixat de tenir ocasions. Marcel Serramitja i Diego Sánchez treballen bé a la punta de l'atac i ho van tornar a demostrar només de començar. Tots dos van poder marcar en el primer minut de joc i van ser protagonistes d'un bon començament de partit. L'oportunitat més clara va ser obra de Marcel, que es va quedar a pocs centímetres del travesser. Passada la mitja hora de la primera meitat, Luismi va aparèixer per enviar una centrada perfecta al cap del cellerenc, que va intentar la rematada picada i li va sortir lleugerament alta. Ara bé, el Badalona va respondre de seguida amb un xut d'Eugeni que tampoc no va sortir gaire lluny dels tres pals de la porteria defensada per Wilfred. El conjunt escapulat mai no va quedar fora del partit. Potser va gaudir de menys ocasions, però sempre va demostrar que hi era i va ser còmplice d'una primera meitat entretinguda, oberta, sense gaire mig del camp i amb arribades constants a les dues àrees. En la segona, en canvi, el guió va ser diferent. En el 51', Eugeni va robar la cartera a Djak en una zona compromesa, va superar Jose i va batre la sortida de Wilfred amb la punta de la bota.