La primera visita a Montilivi de l'Oviedo és una bona prova per avaluar la progressió del Girona, que ara que ha pres una distància de seguretat respecte a la zona perillosa de la classificació té l'ambició d'anar retallant el desavantatge respecte als llocs de dalt. Queda moltíssima lliga, i els gironins tenen la convicció que, si allarguen l'estat de gràcia i la fiabilitat, seran a temps de tot. Però per fer números primer s'han de fer punts, i avui l'equip té l'oportunitat de situar-se a sis punts de l'Oviedo, un equip que està mirant molt de prop la zona més alta de la classificació.

El Girona es comença a sentir fort a Montilivi, el gran maldecap dels primers mesos de competició. Coincidint amb el canvi d'any natural, els blanc-i-vermells han aconseguit 10 dels últims 12 punts a l'estadi, amb tres victòries i l'empat de bon regust contra el Nàstic. La millora significativa a casa és un dels elements clau que han convertit els gironins en el segon millor equip del 2016 –14 punts en set jornades–, superats només pel Leganés.

L'equip gironí vol allargar la millor sèrie sense perdre (5) però topa amb un rival que la dobla i que arriba a Montilivi amb ganes de tornar-li el cop de l'1-2 del Tartiere en el duel de la primera volta. Els asturians, amb un potencial gens propi d'un equip que acaba de pujar de segona B, tenen com a arma principal el seu tàndem d'atac, amb la velocitat de Koné i l'olfacte de Toché, que en les últimes onze jornades ha marcat nou dels seus tretze gols del curs. “Tots dos estan en un excel·lent moment de forma, i també tenen el recurs de Susaeta, un dels millors executors de la lliga a pilota aturada”, avisa Pablo Machín. “Per nosaltres, és un al·licient més per demostrar a quin nivell estem”, hi afegeix l'entrenador del Girona. Al darrere, l'Oviedo té problemes a l'eix, amb la baixa per sanció d'Héctor Verdés, que s'afegeix a la lesió de llarga durada de Borja Gómez.