L'Olot ha tocat fons. La mala dinàmica s'ha anat carregant el projecte de Rodri fins al punt que el club necessita reiniciar la maquinària urgentment per tornar a començar. L'equip garrotxí ja ha col·leccionat massa decepcions i l'última, que va ser majúscula, representa la gota que fa vessar el got de la paciència de la parròquia vermella. El Sabadell no va haver de fer res de l'altre món per tombar els olotins, massa dèbils en defensa i inofensius en atac. La trajectòria de l'Olot aquesta temporada ha estat com un serial de capítols dolents i repetits que han cremat l'equip i el seu entorn. Com han intentat fer sempre, els homes de Rodri van sortir a la Nova Creu Alta disposats a tenir el partit sota control. La novetat va ser que es van trobar un rival que es va proposar el mateix objectiu. Potser per això el domini va ser altern i ningú no es va poder imposar clarament en la lluita per la possessió. Ara bé, en el món del futbol no guanya qui té la pilota, sinó qui l'envia al fons de la xarxa. I, una vegada més, l'adversari va estar més encertat. Els dies previs al partit, Rodri ja havia advertit de la importància d'avançar-se en el marcador. Qui ho aconseguís, tindria molt de guanyat. Tal dit, tal fet. Abans que s'hagués jugat la primera mitja hora, i poc després de ser xiulat per una pèrdua innocent, el Sabadell va recuperar la pilota a la zona de tres quarts i Marc Fernández, des de la frontal de l'àrea, va intentar un xut que li va sortir perfecte. Ras, va anar a parar tan col·locat al pal dret de la porteria de Wilfred que el va arribar a tocar abans d'entrar a dins de la porteria. L'Olot no va fer por fins a la segona meitat. Va jugar la primera amb un sol davanter centre –Marcel Serramitja– i l'entrada d'Uri Santos en el lloc de Djak Traoré va donar més protagonisme a l'atac visitant. El Sabadell, acostumat a patir poc, va anar de bòlit per aturar el conjunt olotí, decidit a arriscar per trobar l'empat. Marcel va disposar de dues bones oportunitats. En la primera, només Agustín Fernández, ben situat sota pals, va poder evitar el gol in extremis; en la segona, el davanter cellerenc no va definir bé un un contra un davant de Craviotto.