Un partit rere l'altre

Aday Benítez va aca­bar acu­mu­lant molts minuts la tem­po­rada pas­sada, tot i que no tenia l'eti­queta de titu­lar en l'onze ideal de Pablo Machín. I en la seva segona cam­pa­nya a Mon­ti­livi, mal­grat que va començar arros­se­gant diver­sos pro­ble­mes, el juga­dor de Sent­me­nat torna a treure el cap amb força. Aday ha dei­xat enrere les inter­rup­ci­ons per culpa de molèsties mus­cu­lars i viu l'etapa de més con­tinuïtat. Ha par­ti­ci­pat en els nou par­tits des del parèntesi de Nadal, i els set últims ho ha fet com a titu­lar, ja sigui al car­ril dret –amb la inter­mitència de Javi Álamo– o a l'esquerre, on Car­los Clerc és habi­tual però s'ha hagut d'asseure a la ban­queta de tant en tant.

“Estic satis­fet. Per sort, fa temps que no tinc cap lesió ni res, i això em per­met tenir con­tinuïtat. Em sento còmode i con­tent, i tinc la con­fiança de tot­hom, del tècnic, dels com­panys i la meva pròpia”, argu­menta Aday. Pre­gun­tat per si se sent més titu­lar que la tem­po­rada pas­sada, l'exju­ga­dor del Tene­rife explica: “Crec que la qüestió no és tant si he jugat set o vuit par­tits seguits, sinó que quan he estat bé el tècnic ha con­fiat en mi. I això és molt impor­tant per a mi. Quan em lesi­ono, tre­ba­llo matí i tarda. I quan estic bé, faig tota la pre­venció pos­si­ble per no lesi­o­nar-me”, exposa Aday, que fa poc més d'un mes va tan­car la seva con­tinuïtat a Mon­ti­livi fins al 2018.

Aday, que més d'una vegada ha can­viat de banda a mig par­tit –“jugar sem­pre en un lloc et per­met acos­tu­mar-t'hi, però jo no tinc cap mania”–, dóna molt de valor a la sèrie de set jor­na­des sense per­dre del Girona. Amb 11 punts de marge, la zona de des­cens queda lluny. “A tot­hom li agrada mirar cap amunt i ho estem inten­tant, però som cons­ci­ents que una ratxa com la nos­tra és molt difícil d'acon­se­guir. I hi ha una línia molt fina entre gua­nyar i per­dre. És clau sobre­tot no per­dre”.