Per a un futbolista, estar més de mig any lluny de la gespa per culpa d'una lesió és un tràngol. Dur, però que s'ha de passar. Són moments fotuts en què molts jugadors tasten una sensació amarga a la qual no estan gaire acostumats, la soledat. Lluny dels terrenys de joc, és fàcil trobar-se descol·locat i sense empara. Per fortuna, res no és etern. I les esperes tampoc. Que ho diguin si no als jugadors de l'Hospitalet Marc Vales i Víctor Ibáñez, que han estat vuit i sis mesos, respectivament, sense poder jugar per culpa d'una maleïda lesió. La setmana passada, en l'amistós dels riberencs contra el Qingdao Huanghai xinès, van tornar a tastar la sensació de jugar. “Vaig sentir un calfred positiu i reconfortant; després de tant de temps lluitant i pencant, havia aconseguit l'objectiu de recuperar-me”, explica amb una rialla el porter Víctor Ibáñez. Sensacions similars va tenir el defensa Marc Vales: “Vaig sentir de nou aquells nervis de nen petit, quan saps que tens partit; tenia ganes de jugar i per a mi era molt important recuperar vibracions.”

Havent girat full, tots dos afronten el tram final de temporada amb dos horitzons ben diferents. Marc Vales batallarà per “ser una alternativa més per al mister o, almenys, generar més competència” a la rereguarda, mentre que Víctor, que es va recuperar abans del que estava previst, no té fitxa i ha d'assumir un rol diferent. El porter està completant els estudis de psicologia i, ja que no pot competir, aplica aquesta faceta als seus companys, esperonat pel tècnic, Martí Cifuentes. “La meva tasca és sumar dins de l'equip, intento aportar les meves opinions i ajudar els companys si els veig capcots o preocupats”, relata el barceloní, que ja va ser un suport important en la recuperació de Vales, tal com explica el central andorrà: “El Víctor ha estat un psicòleg per a mi, perquè tot i que les recuperacions han estat paral·leles, ho he passat malament perquè en el meu cas la lesió es va anar prolongant i amb els entrebancs veia que no arribava.” Els dos jugadors, que tenen molt bona relació ja que la temporada passada van jugar junts al Saragossa B, coincideixen a quedar-se la part positiva de tot plegat. “Quan jugues sempre entres en una rutina i tot et ve rodat i és fàcil, i estar lesionat fa que t'adonis que hi ha altres coses més enllà del futbol”, diu Vales, mentre que Víctor hi afegeix: “En aquest tipus de situacions també t'adones de qui és la gent que et dóna suport de veritat, i això ho he valorat molt, perquè pots saber amb qui pots comptar.”

Ara, sigui des del camp o des del vestidor, els dos jugadors tenen clar que han de sumar en la fita d'assolir una permanència que, tot i ser bastant a l'abast, l'Hospi s'ha complicat últimament. Ells, en tot cas, confien en el potencial del bloc per reprendre el camí dels bons resultats. “Hi ha bona matèria primera, i futbolistes experimentats com el Dani Fernández o els dos Cristians, que en moments així ens han de donar el plus de la seva experiència”, diu Vales. Víctor, optimista, també pensa en clau de futur: “Si fem els deures i es manté el bloc, l'any que ve mirarem cap amunt.”