Vent a favor

Li va costar ben bé un quart d'hora al Girona a trobar-se mínimament còmode sobre la gespa i a adonar-se que el vent a favor i les passades llargues són incompatibles. Els de Machín no van ser aquell equip punyent des del primer minut, sinó que van entrar al partit amb el peu esquerre, cosa que va fer que l'Osasuna, ben plantat al darrere amb una línia de cinc, tingués un inici més plàcid del que s'esperava. Fins que els locals no van veure clar que les vies per fer mal eren els carrils o les passades interiors a Borja García, als navarresos no se'ls va fer ni pessigolles. El tret de sortida per als gironins va ser una doble ocasió en el minut 18, salvada primer per un defensa sota els pals i després per Nauzet, que va volar per desviar una volea de Rubén Alcaraz, un jugador que està aprofitant la baixa de Pere Pons per créixer partit a partit. L'ocasió va animar el Girona, que va tenir una fase de màxima efervescència en què hi va haver un gol anul·lat a Alcalá (22') –l'àrbitre ja havia assenyalat falta prèvia d'un altre jugador local–, un cop de cap de Lejeune a fora (24') i una rematada de Miguel Flaño que no va acabar en autogol després d'una gran acció de Clerc perquè el pal va evitar l'1-0 (27'). Van ser, sense cap dubte, els millors moments del Girona de la primera part, tot i que els de Machín es van oblidar també de fer una cosa imperativa quan es té el vent a favor: xutar des de la llarga distància. Rubén Alcaraz i Eloi no van trobar situacions de rematada o no van gosar armar la cama quan van tenir l'oportunitat. L'Osasuna, que va fer la seva, va superar els moments de més angoixa i Álex Berenguer sobretot es va encarregar que la defensa local mantingués la guàrdia alta amb algunes cavalcades interessants a tres quartes parts de camp.

Equilibri de forces

Quatre minuts va tardar Roberto Torres a provar un xut des de casa seva veient si el vent, ara a favor de l'Osasuna, li donava un cop de mà. Els visitants semblava que tenien més clar que el Girona com s'havia de jugar amb el vent d'esquenes, tot i que només ho va semblar perquè tampoc es van prodigar des de fora de l'àrea.

Machín va decidir moure fitxa molt més aviat que altres vegades i va donar entrada a Granell i Lekic en substitució d'Eloi i de Mata. A més dels carrils (menys inspirats i més cansats que en la primera part) i Borja Garcia (també en fase d'apagament), l'esquerra del gironí era un argument més per posar pilotes a l'àrea. I la posterior entrada ja en la recta final de Jairo era un últim intent, ja una mica a la desesperada, de buscar alguna pilota solta a l'àrea que qualsevol dels puntes pogués endreçar. Va sobtar, això sí, que Jairo entrés per Borja García i no pas per Cristian Herrera, que va endarrerir la seva posició. La lucidesa ofensiva del Girona es va acabar de sobte i en els deu últims minuts i en l'afegit, la porteria de Nauzet no va passar per cap situació de risc.

Quan no es pot guanyar un partit el més important és no perdre'l. A diferència de la primera part, l'Osasuna no es va quedar al seu cau en la segona. No va fer el 0-1 de miracle en el minut 53 –amb Becerra ja batut, el xut d'Urko Vera el va salvar sota els pals Lejeune– i quan el partit es va trencar i cada robatori era una transició cap a l'altra porteria, la porteria local va passar per situacions de risc. Especialment l'última, en què Roberto Torres va rematar
al pal i Alcalá es va jugar
el tipus per enviar la pilota a córner. El 0-1 hauria
estat un cop letal per als gironins, que almenys amb l'empat han pogut salvar el goal average i es mantenen amb possibilitats de tot.